Les judicialitzacions de conflictes polítics mai són una solució. L’última sentència del Tribunal Suprem sobre el procés ha retirat el delicte de rebel·lió que reclamava el fiscal i el jutge instructor però al final ha presentat una resolució que sembla desproporcionada en penes de presó i delictes i que pot suposar un precedent en jurisprudència molt perillòs per a altres protestes amb motivacions diferents a l’independentista. Els propis magistrats afirmen que els fets de l’1 d’octubre van ser un exercici de l’independentisme per a forçar una negociació amb el govern central. A més, una volta amb la sentència, la crisi territorial no sols no s’ha ressolt, sinó que s’ha agreujat encara més.
A Catalunya existeix un desig d’independència d’una part de la seua societat, eixe sentiment en els últims anys ha passat de representar a menys d’un 15% de la població a aproximadament el 50%. I eixe creixement de la causa independentista ha tingut, entre altres, la seua causa en l’intent del govern central en mans del PP d’iniciar una política recentralitzadora que atemptava contra el pacte territorial de la Transició que se li atribueix a Adolfo Suárez i Josep Tarradellas. Cal recordar que l’origen del conflicte emana del recurs que el PP va presentar contra la reforma de l’Estatut i la posterior anul·lació de part del Tribunal Constitucional. Després, el desistiment de l’Executiu de Mariano Rajoy i la judicialització del front independentista van ser la punta.
Els dirigents del bloc independentista també han contribuït a l’actual situació de crispació política fent avançar un procés que redoblava la pressió sobre el govern central, però que els conduïa cap al carreró sense eixida actual. L’única resposta per refredar el clima en Catalunya és que el govern en funcions mane un missatge unívoc de reconstrucció de l’acord territorial sobre una reforma Constitucional en clau federal que reconega la plurinacionalitat d’Espanya. És evident que les promeses d’un nou referèndum no reconegut per l’estat només busca relegitimar les elits del procés, però també ho és que les propostes recentralitzadores que des del PP, Ciudadanos i Vox s’enarbolen només li giren l’esquena a la meitat del poble català i aprofundeixen l’origen del conflicte. L’única resposta als conflictes polítics són les negociacions i mentre no s’envie un missatge de negociació sincera i honesta des de les elits de Barcelona i Madrid, serà impossible que s’inicie la recuperació d’un sentiment de pertinença plurinacional.
*Portaveu de Podem-EUPV a Castelló
