+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

La clave política

Rodalia, oportunitat quasi perduda

 

Ignasi Garcia Ignasi Garcia
14/02/2020

Totes les persones que, com jo, gaudeixen de viatjar en tren estic segur que comparteixen amb mi eixa visió de què, sobre els raïls, el temps s’alenteix. La realitat es veu amb una perspectiva diferent: la que donen la distància i la calma, la que et permet reflexionar i tindre una visió de conjunt de les coses. Doncs bé, hui, des d’eixa posició, vull parlar de la situació lamentable que viu el servei de Rodalia al País Valencià.

Ni més ni menys que 7.593 trens cancel·lats només durant l’any 2019. Així ho va anunciar el company i senador de Compromís al Senat, Carles Mulet, en la denúncia d’una situació que, una vegada més, ens margina als valencians i a les valencianes i ens torna a deixar uns serveis precaris però que paguem a preu d’or.

Perquè no ens enganyem, els serveis de Renfe són un servei públic que es gestiona amb diners públics, amb una manca de transparència més que notable i amb una sèrie de justificacions i excuses que de ben poc els valen als milers de viatgeres i viatgers que cada dia utilitzen el tren per a anar a treballar, a veure la família, a fer gestions administratives, a comprar... Milers de persones que són un motor molt valuós per l’economia i la dinamització social i la força de les quals estem perdent.

EN CONCRET, n’hem perdut 10.000 milions. Eixos són els usuaris que s’ha deixat a l’andana la xarxa de rodalia valenciana des de 2006. Però és que les cancel·lacions, la manca de connexions, les freqüències insuficients, la manca de fiabilitat i el caos generalitzat al qual s’associa, cada vegada més, la imatge del tren de curta distància estan provocant un perjudici molt més important: la pèrdua de les noves generacions.

Moltes vam començar a utilitzar tren o autobús durant les èpoques de l’institut i, sobretot, de la universitat. Si la joventut ara deixa d’apostar pel transport públic de traslladar-se de Castelló a València, de Vinaròs a Vila-real o d’Almassora a Sagunt i comença a recórrer al transport privat, estarem perdent una oportunitat d’or per consolidar un hàbit que és tan sostenible econòmicament com per al medi ambient.

I ÉS QUE CAL no oblidar que, a més usuaris, més viabilitat dels serveis i més possibilitats de millorar-los. Però, sobretot, a més usuaris, menys emissions. I també un foment significatiu d’altres mitjans de transport col·lectius i sostenibles, com l’autobús o les xarxes públiques de bicicletes per a les connexions urbanes.

El fet de disposar d’un transport públic de qualitat és un estalvi per a les butxaques de la ciutadania, però també suposa una eina excel·lent per posar fi a la situació d’emergència climàtica que patim. Per a aconseguir-ho, cal tornar la dignitat a la xarxa pública i cal recuperar la confiança dels viatgers de rodalia. I per a fer-ho, cal invertir (tornem amb la cançoneta del finançament), per exemple, els 174 milions d’euros que el senador Mulet li ha demanat al Govern per a 2020. Esperem que aquesta vegada escolten una petició amb seny i que no continuem perdent oportunitats.

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació