Al’abril, després de 10 mesos des del matalàs nou, Sánchez no podia dormir amb ministres de Podemos al seu govern. Al novembre, amb el matalàs encara nou i en només 48 hores, Sánchez s’ha tornat d’esquerres. O hi ha trampa o açò és tot un sainet.

El PSOE de Ahora España necessita, sí o sí, a ERC per governar i sembla que les negociacions avancen. O al menys això fan vore. Mentre els donen una mà després de cada negociació, amb l’altra aproven decrets amb el PP i Ciudadanos per perseguir webs al nivell de països com Iran o Xina.

Ja no podem negociar en una taula conjunta tots els partits, com es plantejava al 2015. Totes les negociacions es fan amb les normes del PSOE, que encara que ha perdut escons al Congrés i al Senat imposa el seu criteri, a ser possible, sense cap contraprestació. A l’enemic, ni aigua!

Al Podemos de Venimos a asaltar cielos, ningú pot negar-li l’esforç. Un decàleg i una política económica continuïsta ha sigut suficient per què comencen a sonar noms per ocupar ministeris. Amb la mateixa velocitat que han començat les crítiques contra tots els noms que han sonat. Fins i tot s’ha sentit parlar de vetos a possibles ministres. La qüestió serà si al final el lobby de confiança té més capacitat de decisió que el propi candidat a president.

Les competències per a Podemos tampoc són un problema ja. Ni aconseguir que el PSOE faça política d’esquerres és un problema. És «comprensible». Cada vegada que li han plantat cara al PSOE han perdut un llençol. El PSOE sap jugar, possiblement millor que ningú de l’arc parlamentari. Amb 35 escons cal, almenys, intentar pactar.

Amb el parlament més fragmentat de la història, els números donen per tindre govern progressista. Però, els números també donen per tindre govern conservador. On diuen constitucionalista en el fons volen dir conservador, en tot el seu significat. Un executiu que mantinga l’essència de la transició: el diàleg? No, l’immobilisme.

Amb els vots de PSOE i Ciudadanos sumen 130 escons a favor. Amb 90 abstencions del PP, queden 130 vots en contra. L’empat el podria trencar un sol vot canari o dos càntabres. Fins i tot el PNV --qui ja ha demostrat sentir-se còmode en qualsevol escenari-- podria prestar-se a l’abstenció.

El que està clar és que la CEOE, les grans empreses i els lobbies de poder es trobarien molt més còmodes amb un govern conservador. Si ells poden influir en el vot, si cap persona que ha de prèmer el botó els escolta, de segur que aposten pel govern conservador per dormir millor.

La pregunta és, com dormirà més tranquil Sànchez? Intentant un govern amb ministres progressistes o deixant-se investir per la dreta? Vorem com es peguen colps al pit per haver de fer allò que mai a la vida es podran perdonar, però que saben que és el que beneficia a la ciutadania-quenosapvotar? Serà açò un sainet i en breu vindrà el teatrillo del bipartidisme? Caldrà esperar i exigir responsabilitat progressista.

*Portaveu de Compromís a la Diputació i a l’Ajuntament de Castelló

**Exdiputada de Compromís