+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

La rueda

Sant Llorenç

 

Sant Llorenç -

Domingo Vicent Domingo Vicent
03/09/2020

L’avís per part de l’administració que van a tancar la residència on està ton pare o ta mare és un cop per al qual ningú està preparat, i genera una preocupació que només pot entendre qui té o ha tingut un familiar en un centre.

Açò és el que li ha passat a les famílies dels 65 residents i a una trentena de treballadors del geriàtric de Sant Llorenç que, de la nit al dia, han vist com els deixen al carrer sense més explicació i en plena pandèmia del coronavirus.

Aquest anunci fica damunt de la taula les debilitats de l’administració, del sistema i del funcionament de la Conselleria en els darrers anys. La realitat és que falta capacitat, cal intensificar la vigilància tan de les places privades com públiques i s’ha de millorar la transparència perquè és inaudit que s’oculte un expedient.

Aleshores, em pregunte. Quin tipus de sanció és aquella que castiga als usuaris i als treballadors? Si el que ha passat és tan greu, per què seguia la residència oberta? Per què tot este temps, un any i mig, no s’ha informat a les famílies o a l’Ajuntament? Per què s’ha permès que hi hagueren nous ingressos?

Ara, Conselleria diu que està treballant en la reubicació, i que ja té solució per a la meitat de les persones. Això no resol el problema del tot, els nostres majors no són mobles, tenen un vincle amb el lloc, amb els cuidadors o amb la resta de companys. Al cap i a la fi, els estem arrabassant la seua vida.

No serem nosaltres com a grup qui valorem les consideracions que han portat al seu tancament. És evident que si no es complix amb la normativa, s’han de prendre mesures. Però no són les formes ni el moment.

Conselleria amb aquesta decisió es salta a la torera a més, una de les seues premisses, les llistes d’espera. Oltra es queixen dia sí, dia també d’un model precari, de la falta de places i de la demora, però ara amb la reducció d’aquests 65 llocs, el problema sols fa que agreujar-se.

En definitiva, sens dubte, el primer és donar solucions als afectats, però després hauran de vindre les responsabilitats. H