En l’ambient del Nadal celebrem aquest diumenge la festa de la Sagrada Família de Natzaret. M’agradaria comentar-los dos aspectes que constitueixen la clau per entendre la vida d’eixa família on el Senyor va créixer en saviesa, en estatura i en gràcia davant Déu i davant dels homes, i que fan d’ella el model per a totes les famílies.
La família de Natzaret està unida, en primer lloc, per la fe. El sí de Maria a l’àngel en el moment de l’Anunciació és un acte de fe. L’obediència de Josep, que accepta emportar-se Maria a casa seua i acollir Jesús com si fos el seu propi fill, és també un acte de fe. És la fe i la missió compartides el que realment els uneix. La fe de Maria i de Josep és confiança en Déu.
Una família cristiana no és una comunitat d’interessos, sinó una comunitat de fe, de confiança compartida en Déu i, com a conseqüència, d’una confiança plena dels membres entre si. No basta que els pares es preocupen de què els seus fills reben una educació cristiana fora de casa, en la parròquia o en el col·legi. De res serveix això si la fe no es viu en la llar i no inspira tota la vida familiar.
En segon lloc, l’acollida dels fills com a do de Déu. La missió de Maria i Josep va consistir a acollir el fill de Déu, acompanyar-lo en el temps de la seua vida oculta i educar-lo per complir la voluntat del Pare. En aquesta cultura on sovint es considera que els fills, més que un regal i un motiu d’alegria, són un obstacle per a la realització dels propis projectes, els cristians hem de manifestar que tot fill és un regal del Senyor i ha de ser acollit com a tal. A més, els pares cristians, que han presentat els seus fills a l’Església perquè renasquen en les aigües del baptisme, saben que no els pertanyen absolutament. El fill batejat és un fill de Déu per la gràcia. Aquest és el principi que va orientar la vida de la Família de Natzaret i que ha d’inspirar la missió educativa dels pares.
*Bisbe de Tortosa
