El moment en què Maria Magdalena adquireix un major protagonisme el trobem en els relats pasquals. Mateu, Marc i Lluc l’anomenen primer lloc en la llista de dones que van anar al sepulcre el matí del diumenge de Pasqua i el van trobar buit.
Però on Maria Magdalena es converteix en un personatge central de la Pasqua és en l’evangeli de Sant Joan, en el que tots els esdeveniments apareixen narrats amb més detall. Maria troba el sepulcre buit i avisa als deixebles que “s’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
La reacció de Maria Magdalena va ser distinta. Ella no pot tornar tranquil·lament a casa sense trobar el Senyor: vol saber què ha passat i buscar el cos de Jesús. Per això es queda a la vora del sepulcre “plorant” (Jn 20, 11), torna a entrar i, en eixe moment, comencen a succeir-se els esdeveniments: dos àngels li pregunten per què plora, a la qual cosa ella respon suposant que s’han emportat el cadàver a un altre lloc. Després veu a Jesús i no el reconeix. Confonent-lo amb l’hortolà i pensant que ha sigut ell qui s’ha emportat el cos, li demana que li diga on l’ha posat per a anar a arreplegar-lo (Jn 20, 15). Únicament quan el Senyor la crida pel seu nom el reconeix, l’adora i rep de Crist la missió d’anar a anunciar als “germans” la notícia de la Pasqua. Sense pertànyer al grup dels apòstols va tindre el privilegi de ser la primera a veure el Senyor ressuscitat, i es va convertir en la primera a donar testimoni de la resurrecció.
Per què el Senyor li va concedir aquest privilegi i aquesta missió tan singular d’alçar l’ànim i invitar a la fe a uns deixebles que estaven tristos i plorosos? Molts pares de l’Església han dit que per la seua constància en l’amor. Allò decisiu en la vida és arribar a trobar el Senyor i el camí per a això és perseverar en l’amor. Que el testimoni de Maria Magdalena anime a tots els que es troben desanimats en la seua cerca del Senyor. H
*Bisbe de Tortosa
