El Facebook és la nova àgora, i fins ací res de nou. L’àgora està plena de sofistes, són els que busquen els arguments i les paraules adequades per semblar que tenen raó, però que sols tenen l’objectiu de criticar encara que el que diuen no aguanta ni dues preguntes.

La crítica més repetida és la del “comandament a distància”. Afirmen els sofistes que estem segrestats per una horda de bojos perillosos. Fins fa quatre dies érem nosaltres, però l’evidència de la gestió política que estem fent, no dóna marge per inventar molt. El pitjor és que els propietaris del “comandament a distància” solen dir que no els fan cas. Ací és quan els sofistes entren en acció, intenten seduir al voltant, defugint com si fóra una plaga zombi d’un debat seriós. Perquè dic açò? Doncs, si uns diuen que eixe senyor et té segrestat i eixe senyor diu que no li fas cas, o un és un mentider, o cap dels dos diu la veritat.

Açò respon a una estratègia política que busca un posicionament. I ja sabem el que passa quan els mals actors acaben sobreactuant. Evidentment, no hi ha cap intenció d’establir un diàleg, ja que han aprés un text i l’han de repetir.

Això últim és el pitjor de tot. En el moment que la societat és més plural, quan ens cal més diàleg, ells busquen arguments per defugir el debat.

Per això, quan algú li diga “el govern està segrestat” i altre “aquest govern no ens escolta”, assente’ls junts, no es preocupe, la conversa serà curta. H

*Portaveu de Compromís a Castelló