Sentit cristià del descans

Durant l’estiu som molts els qui podem gaudir d’un merescut descans després de les ocupacions del curs que ha acabat. És bo recordar que el creient està cridat a viure cristianament tant el treball com el temps de descans. En aquestes últimes paraules del curs, em permet oferir-vos alguns suggeriments perquè aquest temps ens ajude a reprendre el treball amb ànim alegre.

En primer lloc, us invito a no oblidar aquelles persones que no poden gaudir d’un temps de vacances, bé perquè no tenen treball o perquè durant aquestes setmanes treballen perquè altres puguen descansar. L’Església ensenya que, tant el dret a un treball digne com el dret al descans, són necessaris perquè l’ésser humà puga viure i desenvolupar-se com a persona.

Per a aquells que poden determinar per ells mateixos el ritme del seu propi treball, el descans és una obligació moral que ens allibera de la temptació de la idolatria dels diners, de l’eficàcia com a valor absolut en la vida i de l’esclavitud a un ritme d’activitat que ens deshumanitza, perquè ens porta a oblidar el deure d’oferir a Déu el culte degut i de prestar atenció a les altres persones del nostre voltant.

Les vacances no poden convertir-se en un parèntesi en l’esforç per viure eixos valors que ens ajuden en el creixement personal. Hi ha qui les viu com un moment d’excessos que no són positius per a la persona. Al cristià, els períodes de descans l’han d’ajudar a créixer en la pròpia santificació. A més d’alliberar-nos de les obligacions quotidianes, hem de dedicar especial atenció a la família i amics, així com als més necessitats, als malalts, etc… Poder disposar de més temps lliure ens permet tindre espais per a la reflexió, el silenci, l’estudi i tot allò que puga afavorir el creixement de la vida interior i cristiana, com el fet de gaudir de la naturalesa i de totes les coses bones i meravelloses que el Senyor ens regala cada dia de la nostra vida.

*Bisbe de Tortosa