+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

Paraules de vida

El sentit cristià de la festa

 

ENRIQUE Benavent Vidal
09/07/2017

Al llarg de tot l’any, però de manera especial durant els mesos d’estiu, en els nostres pobles i ciutats se celebren les festes patronals. Són uns dies especialment entranyables per a tots, tant per als qui resideixen habitualment en ells com per a aquells que, havent nascut en un determinat lloc, per distints motius ja no viuen allí. Per a molts, la celebració de les festes majors és una ocasió per tornar als llocs d’origen, retrobar-se amb familiars i amics, i estretir els lligams que els uneixen amb les seues arrels.

Aquestes celebracions contenen molts valors que tots hauríem de fer un gran esforç per preservar: en un món cada vegada més globalitzat, les festes ajuden a conservar la singularitat de les tradicions i costums de cada poble; en una societat on es generalitza una manera de vida cada vegada més individualista, durant aquests dies es disfruta d’estar amb els coneguts i amics; en una cultura caracteritzada per l’utilitarisme, les festes ens permeten créixer en el sentit de la gratuïtat.

En el cicle anual de la vida de les parròquies, aquests dies són també molt importants. És el moment de reviure i afermar el fonament cristià que impregna la nostra pròpia vida i la història dels nostres pobles. Les festes són expressió d’una manera de veure el món des de la perspectiva que ofereix la fe cristiana. No oblidem que totes les tradicions han servit i han de servir per a transmetre el tresor de la fe. Invite els sacerdots i als que col·laboren en les parròquies, a què valorem el potencial evangelitzador d’aquestes celebracions, en les que la fe pot arribar al cor de tantes persones.

Valorem aquesta dimensió de la festa i creem un ambient que ajude als joves a descobrir que, per a divertir-se i passar-ho bé, no cal buscar experiències límit que acaben danyant la persona. Un cristià no és algú que fuig del molt, sinó que vol dignificar-lo amb la seua presència i el seu mode d’actuar.

*Bisbe de Tortosa