Amb l’Advent hem començat un nou any litúrgic. Açò, que es repeteix tots els anys, amaga un ensenyament important per a la nostra vida cristiana. La celebració del Nadal és una oportunitat per a un nou començament en el seguiment del Senyor. És bo que la litúrgia de l’Església ens recorde que, amb el pas del temps, poden aparèixer certes actituds espirituals que ralentitzen el seguiment del Senyor: rutina, falta d’il·lusió, sensació que no avancem en el camí de la fe i que com a cristians que som de tota la vida, ja no cal esperar res de nou, pensar que ja ho sabem tot… El temps pot apagar la nostra esperança. El creient ha de viure amb el desig de conèixer i estimar cada dia més al Senyor; amb la consciència que no és mai un cristià perfecte a la mesura de Crist i que sempre és possible avançar en el coneixement del Senyor. Quantes vegades en la vida necessitem començar novament!
Durant el temps d’Advent vivim en l’espera d’un Déu que no es conforma amb acostar-se als homes d’una manera superficial, sinó que vol arribar a allò més profund de l’esser humà i per això es fa el nostre germà. Ve per compartir amb nosaltres les nostres alegries i dolors, les decepcions i les esperances. No hi ha cap experiència autènticament humana que Ell no haja viscut en pròpia carn. Que aquest temps siga un moment perquè cadascú de nosaltres acollim en el nostre cor la profunda humanitat que caracteritza a Déu.
El fill de Déu va vindre al nostre món en el silenci de la nit i en un lloc desconegut per als poderosos de la Terra. En els naixements que col·loquem en les nostres llars el contemplem xicotet, pobre i humil. Però en la senzillesa del pessebre s’amaga el més gran que ha tingut el nostre món. L’Advent serà un temps de gràcia si recuperem la senzillesa i la netedat del cor per poder arribar a veure la grandesa de Déu en Betlem.
*Bisbe de Tortosa
