Jo pensava que això de les majories absolutes s’havia demostrat que no xuta, però atenent als crits pel vot útil dels partits majoritaris, sembla que tornem al bipartidisme de tú y yo y tiro porque me toca. És el bipartidisme qui vota en contra de la nostra taronja, o el que s’alterna quan toca votar a favor de alliberar l’AP-7; si mana Rajoy el PP s’absté, si mana Sánchez s’absté el PSOE i al remat vostè i jo a pagar.

Ací a ca nostra, hem demostrat el que podem fer des de Compromís, i amb el seu permís, tot just hem començat. Però a Madrid, al Congrés i al Senat, tenim molta feina vigilant, obligant i sent, al remat, decisius perquè no ens prenguin més el pèl, gran esport practicat per PPSOE independentment de qui governe.

A Castelló, ens juguem cinc diputats al Congrés. I per a fer càlculs es divideixen els vots que rep cada partit per cinc fent complir la llei d’Hont. Per tant, si un partit treu 80.000 vots, i el primer diputat que no entra en té 35.000, al primer li sobren 10 mil vots que hem tirat al fem. I amb cinc diputats, la balança entre el progressisme o tornar enrere, es juga en el cinquè diputat.

Eixa cinquena diputada és Marta Sorlí. Mentre diputats com el Sr. Clavell clamaven contra la Catedral de Burgos, Sorlí defensava una denominació d’origen per a la taronja, mentre el ministre Ábalos no vol concretar si l’AP-7 després de lliure serà gratuïta, era Sorlí qui li treia una data.

I al Senat, mentre Alberto Fabra mirava el sostre, per no dir les musaranyes, i el seu rànquing no arriba a les cent propostes, els senadors Carles Mulet i Jordi Navarrete li fan la cara roja superant àmpliament les 2.000 propostes pel bé d’esta terra.

Lo més inútil és votar a persones que després s’obliden de nosaltres. Per contra, el més útil i intel·ligent és treure-li profit, exprimir el vot. Fem possible que a qui enviem allí defense els nostres interessos, i en això ningú millor que Compromís.

*Diputada de Compromís i candidata a les Corts Valencianes