Tots hem vist les imatges, que ens han deixat el cor encongit. Els incendis de Galícia han deixat un paisatge desolat i ens han recordat a tots que tindre una massa forestal abandonada és un risc molt gran. I per què ningú s’ocupa ja de netejar el bosc?

La despoblació del món rural motivada per la falta d’activitat econòmica i la pèrdua de serveis públics, sobretot educació i sanitat, és la raó principal. Està clar que en la catàstrofe de Galícia la intencionalitat n’és la causa directa, però, si el bosc estiguera cuidat, net i se li traguera rendibilitat econòmica, el desastre no haguera sigut tan gran.

Si parlem del cas de Castelló, cal destacar que dues terceres parts del seu territori són superfície forestal. Els propietaris privats, que són la majoria, no poden explotar les superfícies forestals a causa d’una falta de mitjans per a poder gestionar el bosc, ja que no tenen capacitat de pagar un pla forestal per a explotar una xicoteta parcel·la.

També els ramaders tenen dificultats legals perquè el ramat paste al bosc, cosa a la qual cal afegir que les parcel·les són quasi inaccessibles a causa de la brossa i la mala herba.

Per tot açò, les Administracions han d’actuar si no ho fan els propietaris i ajudar també al retorn de la ramaderia extensiva. La Diputació, que té les competències de prevenció i extinció d’incendis als pobles de menys de 20.000 habitants, ha mostrat un desinterés manifest des de principi de legislatura per a plantejar alternatives. Només s’ocupa de la neteja de zones concretes, un treball que es fa amb la Conselleria.

Compromís demana per tercera vegada que es pose en marxa un organisme per a coordinar el pla de la biomassa. També demanem ajudes per als plans forestals i de prevenció d’incendis dels municipis, així com subvencions que complementen les de la Generalitat per a la instal·lació de calderes per a calefacció i aigua sanitària en edificis públics. A veure si la tercera és la bona.

*Portaveu Compromís a la Diputació