Tot i que no vam aconseguir el tercer escó per Castelló, pels pèls però, tindrem reedició de l’Acord del Botànic al cap davant del Consell de la Generalitat valenciana. Alguns vam sospirar profundament quan el recompte dels resultats caminava pel 70% i confirmava que hi hauria un govern progressista, tot i que encara ballava un acta de diputat entre blocs. 52 per 47 va ser el resultat definitiu, una diferència massa curta que demostra quan en risc va posar la continuïtat Ximo Puig el dia que va decidir fer coincidir les eleccions autonòmiques amb les estatals. Deixarem de totes maneres este debat per un altre moment, tot i que algú que ha fet trontollar el Botànic d’esta manera no pot pretendre que la seua veu sone convincent a l’hora de mostrar-se exigent quan a la configuració del futur Consell.

El govern serà a tres bandes amb Unides Podem ocupant llocs rellevants en el mateix, és a dir, també encapçalant conselleries. Açò per molt que alguns portaveus d’entitats amb pes en la societat valenciana s’han precipitat a manifestar els seus desitjos de que no estiguem allà. Ho comprenem, alguns poden sentir amenaçat el seu estatus aconseguit acostant-se a uns poders amb els que tenien certa complicitat. Però nosaltres hem vingut a igualar les oportunitats de tothom, a que el naixement en un barri o en una família concreta no determine de manera definitiva les possibilitats de desenvolupament personal. I en les eleccions autonòmiques passades estem convençuts que una bona part del nostre electoral expressava el desig de que estiguérem en un Consell el qual, en esta primera legislatura, ha dedicat potser més temps a no molestar els poders fàctics mantenint algunes inèrcies dels governs del Partido Popular, que a fer canvis profunds, d’aquells irreversibles, que permeten percebre a la població que alguna cosa està canviant i que els partits polítics que ho estan abordant seran les seues opcions electorals en un futur, sense que haguem d’estar amb l’ai al cor perquè un altra força retrògrada com Vox amenace els consensos que han costat tan d’establir.

Cal per tant, i això ens val a les tres forces del Consell, diferenciar-se definitivament en les maneres de fer i no entrar al confrontament amb la dreta quan trega els temes recurrents que ja molt poca gent compra. I no confrontar-lo vol dir també no acomplexar-se pel què diran, ser ferms i caminar amb rumb decidit fins el final. Algunes persones que han estat al govern utilitzaven este símil en la passada campanya electoral, la d’un vaixell que ha costat molt desencallar de l’iceberg on l’havia dut el Partido Popular i que ara està preparat per emprendre una bona marxa. Fem-ho, sumem a més gent per posar les màquines a funcionar i aspirem a arribar a nous ports en els que el catàleg de serveis bàsics s’ampliaran i milloraran, les futures generacions ens ho agrairan.

L’empremta que ha de deixar este Botànic 2.0 ha de ser definitiva, de fet, pot ser seria una bona idea buscar un altre nom de referència per ajudar al salt qualitatiu que han de notar les valencianes i els valencians. Pot ser un espai de referència fora de la ciutat de València i així també enviem un missatge clar de descentralització?

*Diputat electe de Unides Podem a Les Corts