Hi ha una frase que diu que allò més important en una negociació és escoltar el que no es diu. Doncs bé, el president de la Diputació va dir fa uns dies que estava obert a negociar el pressupost de 2018 amb tots els grups. Però el 8 de novembre els va fer públics a la premsa i va comunicar que els grups teníem 10 dies per presentar propostes. El que no ens va dir Moliner és quin era eixe pressupost, ni quin el procediment de la negociació. Compromís va parar l’orella i va escoltar allò que el president no ens volia dir. I això era: el pressupost de la Diputació és com las lentejas. Com anem a negociar un pressupost que ja està fet?

En els comptes de 2017, va haver un avanç perquè es van incorporar als antics POIS els pobles de més de 20.000 habitants, vetats fins a 2016, i es van utilitzar uns criteris de repartiment que afavorien els pobles menuts. Al llarg de l’any hem insistit en la creació d’una taula per on haurien de passar tots els convenis singulars per tal d’establir uns criteris per a tots els que vulguen accedir-hi. Els deu milions d’euros de fons financerament sostenibles no poden tornar a repartir-se de forma discrecional en convenis singulars, sinó de forma directa o subvencions reglades. Compromís ha plantejat prioritzar les accions per la reactivació econòmica i social de l’interior amb la creació d’un organisme autònom que coordine totes les institucions i tinga en compte l’opinió i les necessitats dels pobles. Cal aplicar polítiques que superen el monocultiu agropecuari i aplicar les mateixes premisses de l’emprenedoria que en les zones urbanes. Un model de desenvolupament holístic que arreplegue dotació d’infraestructures, equipaments bàsics públics i privats com ara comerç i oferta d’oci; connectivitat de banda ampla; avantatges fiscals i tot allò que reclamen alcaldes i regidors des de fa tant.

Negociar es negocia amb propostes damunt la taula.

*Portaveu del grup Compromís a la Diputació de Castelló