Amb el canvi d’any sembla que la marea catalana i tot el que mediàticament implica havia baixat considerablement, si més no fins al dia de Sant Antoni, en què mentre pujàvem a la Muntanyeta s’estava constituint el nou parlament.
Un dels últims episodis en referència al 155 i tot el que això implica (o s’ha volgut implicar), va ser el que es va produir el passat 12 de desembre arran del trasllat de les obres d’art a Sijena des de Lleida, on havien estat des de l’any 1983.
Aquell capítol d’este serial em va recordar, amb totes les diferències i semblances que es vulguen, al de la Dama d’Elx. I és que des que Manolico va descobrir esta valuosíssima obra d’art iber el 1897 a les immediacions de la ciutat il·licitana, el bust poques voltes ha visitat el seu lloc d’origen. Però la cosa ja no se sosté a la segona capital d’Alacant.
DE FET, en un dinar recent del dirigent del PP Pablo Casado amb representants empresarials, culturals i civils de la ciutat d’Elx, la cosa ja va estar molt tensa. Allà li van retraure que la Unió Europea recomana apropar les obres als seus pobles i evitar la centralització. I més coses: en l’última cessió de la dama a la seua ciutat d’origen el 2006 es van registrar més de 400.000 visites en un període de sis mesos.
Lamentablement, el secretari general de comunicació del PP es va passar estos arguments per l’arc del triomf, com se sol dir col·loquialment. Però el problema és que, al costat d’estos fets objectius, estan els sentimentals. I eixos ja són més difícils de combatre.
Sijena ha suposat una victòria per a Aragó i, possiblement també, per al PP i el seu 155. Però ha reobert la vella ferida de la Dama d’Elx i el menyspreu a molts àmbits que els diferents governs centrals ens fan al poble valencià. I la cosa està a punt de vessar. Qui sap si una troballa de més de 2.500 anys d’antiguitat serà el punt d’inflexió.
*Alcalde de Betxí
