La celebració de l’any jubilar marià, que el papa Francesc ha concedit a la nostra catedral amb motiu del quart centenari de la fundació de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, ha de ser una ocasió per aprofundir en el segell marià del nostra vida cristiana. La devoció a la Mare de Déu és un camí segur de santedat per dos motius. El primer és d’orde teològic: quan ens acostem a la vida de qualsevol sant, descobrim que cadascun d’ells destaca perquè ha viscut radicalment un aspecte del missatge evangèlic. En Maria no destaca cap aspecte de l’evangeli sobre un altre perquè els ha viscut tots en plenitud i en perfecta harmonia. Hi ha un altre motiu: si mirem la història de l’Església no trobem cap sant que no haja cultivat l’amor a la Mare del Senyor. La devoció a la Mare de Déu és un signe d’amistat amb Crist i de santedat.
Maria fa la seua aparició pública en la història de la salvació en el moment de l’Anunciació. El missatge de l’àngel anunciant-li l’elecció de Déu i sol·licitant el seu assentiment, mostra la delicadesa i el respecte de Déu a la llibertat humana. Al respondre a l’àngel amb les paraules: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38), Maria està cooperant a la salvació del gènere humà. El sentiment que brolla en el nostre cor al contemplar aquest primer moment públic del camí de fe de Maria és la gratitud.
El sí de Maria és també model de l’obediència confiada que tot creient ha de prestar a Déu. En la seua resposta no hi ha la més mínima temptació a dir que no, perquè el seu cor ja era per a Déu i es fiava totalment d’ell; i una vegada ha dit sí ja no es plantejarà si hagués sigut millor per a ella haver pres una altra decisió en la seua vida, ni en els moments de major foscor. La fe de Maria és confiada, generosa i fidel. En els moments en què la nostra fe puga enfosquir-se, que ella siga la nostra llum.
*Bisbe de Tortosa
