Solidaritat a través dels impostos

Ahir es van aprovar els pressupostos de l’Ajuntament de Castelló per a 2019. Durant el debat, una vegada més, Begoña Carrasco va negar la necessitat de mantindre uns impostos concorde a les necessitats de la ciutadania. El PP, amb Carrasco al capdavant, repeteix com un mantra la idea que els impostos són una molèstia i que on millor estan els diners és en la butxaca dels contribuents. Una vegada i una altra repeteixen que cal baixar els impostos. Darrere d’aquest missatge el que s’amaga és l’estratègia de la dreta, compartida per PP i Ciudadanos, per a desmantellar els serveis públics, que com tothom sabem es financen de manera solidària amb els nostres impostos. L’equació és ben senzilla de resoldre. Sense impostos no es poden finançar com cal uns serveis públics de qualitat i si no es financen com cal la sanitat, l’educació, el transport o les pensions, per exemple, s’obliga a la gent a subscriure assegurances privades i plans de pensions i a matricular a fills i filles en escoles privades o concertades, tancant així el cercle d’un negoci redó per a uns pocs, casualment sempre amics de la dreta. Però, què passaria si deixarem de pagar impostos amb la majoria social, amb la classe treballadora que no arriba a final de mes? Què passaria amb la gent sense els recursos necessaris per a pagar-se una assegurança privada en el cas que necessitara fer front a una emergència?