Des de finals de l’any passat treballe a l’FVMP acompanyant els i les companyes de Compromís de comarques del nord en les seues competències. Un suport mutu que, amb la crisi, ha crescut en intensitat i ha vist la necessitat d’estar recolzat d’una cooperació entre tots i totes.

S’ha parlat sonorament --sembla que ara més que mai hi té una presència conceptual forta-- sobre els aspectes que reuneix el municipalisme i la importància que hi ha al darrere de tota aquesta tasca.

Amb tot, més enllà de plantejar-nos quin és el municipalisme que volem, cal plantejar-se una estratègia que va més enllà dels límits de la pròpia localitat. Una estratègia que, amb un ull dins i un ull fora de casa, mira els veïns d’altres pobles i comparteix amb ells allò que li preocupa, alhora que obté benefici escoltant allò que li poden explicar els altres.

No podem oblidar tampoc, que el municipalisme no actua per ens propi, sinó que es configura d’acord amb unes regulacions externes, té unes acotacions, i a unes demandes internes de la pròpia metròpoli, de la seua gent, contextualitzant-se. Unes regulacions que, més que menys, comparteix amb la resta de municipis amb els quals abraça el territori.

Per tant, sent d’aquesta manera, ¿no seria més que coherent mantenir una coordinació municipal? Una comunicació intermunicipal sensata. Un canal que capacite els pobles a mantenir una comunicació i un vincle coordinat per fer front així els problemes comuns i alhora, trobar-ne múltiples beneficis. Si hi ha algun partit que coneix realment el nostre territori i és capaç de teixir-lo i vertebrar-lo, és Compromís.

Com era allò de... ah, sí! La paraula, la comunicació, fa la força. H

*Representant Compromís a l’FVMP