La Diputació de Castelló ha anunciat a so de bombo i platerets que a la institució el superàvit és de 15 mi- lions d’euros, com si això fóra la prova d’una magnífica gestió. Però no diuen que eixe superàvit ix en gran part de no haver-se executat el 20% del pressupost del 2017, és a dir, 31 milions i mig d’euros d’un pressupost que va ser de 153 milions.
Si fem un repàs dels projectes que no s’han portat endavant, veurem d’on ixen els números. Per exemple, en Serveis Socials no s’han posat en marxa onze programes que estaven previstos en el pressupost; hi ha 110.000 euros per a beques d’alumnes de conservatoris sense adjudicar; 150.000 corresponen a la Fundació de l’Hospital Provincial i 251.000, a la Piscina Provincial.
Un altre apartat que reflecteix la mala gestió popular és el de les subvencions que no s’han concedit en la seua totalitat. És cert que, en algun cas, els diners s’han quedat sense utilitzar per qüestions administratives. Però administrar -bé- vol dir precisament això: aprofitar per a una altra cosa tots els euros que s’han deixat de gastar. Qualsevol regidor de qualsevol poble que tinguera eixos sobrants en trauria profit.
Per acabar amb la tanda de números, la mala gestió està patent també en el nivell d’execució de les inversions financerament sostenibles que, per valor de 13 milions d’euros, vam incorporar l’any passat: s’han deixat sense executar més d’un milió set cents mil euros per a la millora de l’enllumenat públic i dos milions i mig que hem hagut de destinar a amortitzar el deute i, per tant, no s’han pogut invertir als pobles.
Ni tampoc, el 50% dels 10 milions d’euros que anaven destinats a les localitats i que s’han hagut de deixar per a l’any següent. La Diputació hauria de tindre garantit que, quan signa un conveni amb un alcalde, aquest tinga el projecte preparat. Això provoca que alguns que sí que el tenen es queden fóra. I a això li diuen gestionar bé.
*Portaveu Compromís Diputació
