Com a fill de llaurador i ara també responsable de les terres familiars la crisi de la nostra taronja em provoca una impotència especial. Recorde com si fóra ahir l’esforç del meu pare per a tirar endavant les seues fanecades, treballant de sol a sol en un sector que en aquells temps encara es podia considerar un mitjà de vida. Ara, és un mitjà no per a viure, sinó per a sobreviure i, a vegades, ni tan sols això.
La crisi de la nostra taronja pareix que s’haja posat de moda fa quatre dies. L’acord de Sudàfrica i ara l’acord entre la UE-Mercosur han posat damunt la taula un problema que, no obstant, ve de lluny i és molt més profund. El sector citrícola fa anys que està en decadència perquè els governs autonòmics i nacionals han anat passant de llarg, i no li han prestat atenció a un sector que des de l’auge del taulell, ha sigut relegat a un segon pla.
Urgeix una profunda reconversió que permeta millorar la seua competitivitat, la seua rendibilitat i, en definitiva, el seu atractiu. No tot és culpa de la Unió Europea o del lliure comerç, hem de començar per mirar-nos també a nosaltres mateixa. No hi ha pla ni estratègia per a salvar l’agricultura valenciana. Tan trist i real com això. Al menys la bona notícia és que el pou en que estan sumits els nostres llauradors, dones dels magatzems o regadors ha saltat, per fi, a l’opinió pública. Ja no són transparents, sinó que ocupen portades i omplen places de gom a gom per a defensar les seues reivindicacions. Compten amb la sensibilitat i el recolzament de tota la societat, però no és prou.
Ni el Partit Popular mentre ha estat al front de l’Executiu valencià i espanyol ni el (des)govern de Sánchez han posat fre a aquesta mort lenta. Tampoc el Consell del Botànic ha afavorit, de moment, la regeneració del sector ni ha complit amb les ajudes econòmiques promeses.
És hora de traçar una estratègia i uns objectius, començar a mirar a mig-llarg termini, amb coneixement de causa i de la mà dels millors experts, els nostres llauradors. Sols així podrem garantir que el sector torne a ser un mitjà de vida i no un mitjà de supervivència.
*Portavoz de Ciudadanos en Vila-real
