En les últimes setmanes ens ha tocat escoltar, una vegada més, la denigrant situació que viuen els llauradors valencians davant els acords signats pel Govern central, permetent que entre taronja d’altres països al nostre mercat valencià. La última de totes ha sigut la d’un llaurador d’Algemesí, que li han pagat 100 euros per 7.000 quilos de taronges, o el que és el mateix, 1 euro per 70 quilos de taronja. Estem parlant, que en menys del que val un cafè, ha de poder viure un llaurador valencià treballant la terra, mantenint-la durant tot l’any, i damunt, aconseguint el millor producte que es pot trobar. A aquest llaurador li val la pena més posar-se una cafeteria, perquè en un cafè tindrà prou per rentabilitzar tota la feina que li toca fer en un any.

Aquest preu mai s’havia vist en la nostra terra. Mai els llauradors havien patit tot el que ara estan patint, i sinó li posem un fre definitiu, les conseqüències poden ser pitjors, i el futur de la citricultura valenciana quedar-se en res.

I parle de conseqüències.

I és que aquesta situació que estan vivint els llauradors valencians és la repercussió de que el Govern d’Espanya, primer amb el PP i després amb el PSOE, signe acords comercials en països tercers com Sud-àfrica o Egipte. Acords que es signen i que malauradament es signaran sense analitzar les repercussions econòmiques, i també socials i culturals de la nostra agricultura valenciana. Ja hem denunciat en diferents ocasions que quan es va signar l’acord per a que entrara la taronja de Sud-àfrica no es va fer cap estudi per mesurar la incidència que tindria ixa entrada de la fruita al mercat valencià. I ara en el tractat de Mercosur, tornarà a haver uns perdedors, i malauradament, tornaran a ser els llauradors valencians, que tornaran a perdre.

És el moment de prendre decisions pel bé de la nostra terra, i el Govern ha d’agafar l’exemple dels nostres veïns francesos, i obrir un debat per analitzar les conseqüències i repercussions que pot tindre Mercosur en la seua agricultura. No podem permetre que les taronges de Sud-àfrica entren per Galícia, i es comercialitzen als supermercats de davant de nostra casa. Que entren sense cap control de plagues. És l’hora de dir prou, i la unió és la única solució per dur endavant una aposta definitiva davant aquesta situació. De baix cap a dalt, per donar a conèixer el problema, i aconseguir una solució, que entre totes i tots, aconseguirem.

*Regidor d’Agricultura en Borriana