Ja és oficial. Mercadona estudia a partir d’esta setmana implantar la jornada laboral de 4 dies, almenys mentre dure la pandèmia. Just a principis d’octubre, el Labora i Enric Nomdedéu al front, organitzaren unes jornades que sota el títol Teletransporta’t al futur del treball parlaven d’això: de la reducció de la jornada laboral i de la possibilitat del teletreball. Ho feien en diumenge «perquè la resta de la setmana es treballa» i a Castelló tingueren lloc al Ribalta amb una carpa i un escenari que semblava tret d’una peli de l’espai. En aquell moment les persones que s’interessaren deien que les ponències tenien molt de sentit, però que eren tan futuristes i improbables com les sabates i calcetins del propi Nomdedéu, que en definitiva era molt difícil que això fora traslladable a la població en general.

Vet tu aquí que cinc mesos després el teletreball ha sigut per a moltes persones la única manera de mantenir la feina. Que allò que era impo-ssible, s’ha convertit en rutina. Que la cura dels nostres fills --confinats sense escola però no sense classes-- ens ha obligat a una conciliació a tota velocitat, i que ara les llargues reunions de treball les ventilem en un xat de 40 minuts. Amics que abans es desplaçaven fins Madrid o Barcelona per mantenir reunions de treball, ara juren que quan arribe la «nova normalitat» van a repensar-se molt allò de fer kilòmetres per una reunió.

Hem viscut durant la crisi uns horaris nous, on fins i tot els supermercats que tancaven a les 22.00 h. han vist reduït el seu horari, i no ha passat res; no han disminuït vendes i ningú ha quedat desabastit. La fi del món pronosticada per aquells que volen obrir a tothora i caps de setmana, no s’ha donat, malgrat hem estat prop per altres causes. Estic segura que recuperarem les abraçades, el contacte amb els companys de feina però també estic segura que eixe «futur improbable» serà de les coses que han vingut per a quedar-se i al remat, teletransportar-se no estava tan lluny.

*Síndica adjunta de Compromís a les Corts