És temps de passions, sentiments intensos que a tots afecten (de manera diferent). Hem vist últimament violentes baralles entre familiars de futbolistes de categories menors. Quan això passa, sentim exclamacions hipòcrites (com és possible? quin exemple!) d’uns mitjans que, amb freqüència, alimenten les polèmiques insensates i cridaneres com a forma d’espectacle (sobretot televisiu).

Perquè no escandalitzen les formes poc educades i respectuoses dels polítics en àmbits com el parlamentari i el municipal? No tan sols no xoca que els representants ciutadans falten al respecte als seus adversaris o manifesten el seu menyspreu al contrari, sinó que es demana en espais on encara es manté certa educació formal que hi haja «més tomata» (de la veritat, primera víctima de la guerra, no direm res, potser és del color amb què cadascú ens la mirem). De la mateixa forma que exigim formes correctes als esportistes, als cossos de seguretat o als funcionaris públics, hauríem d’exigir que els que ostentem responsabilitats públiques debatérem i criticarem l’acció de l’adversari amb fermesa i bons arguments en conter de les formes prepotents i masclistes que, amb independència del seu sexe, molts practiquen amb delectació. Clar que la ironia i la dialèctica són més difícils que l’exabrupte i la desqualificació.

També ens bull la sang pel sotafinançament: dóna el mateix que governen en Madrid i València els mateixos o els contraris, continuem sent la comunitat pitjor finançada i amb inversions més raquítiques. Els que recolzen al Govern de Madrid també es fiquen les mans al cap, encara que sospitem que ho fan de manera teatral. Són els mateixos que parlen del Corredor Mediterrani i el boicotegen a Madrid, que prometen rodalies a Castelló i les voten en contra al Senat, els que recolzen un govern que deixa sense servei de correus a bona part de Vinaròs, mentre s’escandalitzen davant dels veïns. Potser m’estic saltant la meua reflexió inicial però, veient-los, em ve al cap Cuervo ingenuo, la cançó de Javier Krahe censurada a la televisió democràtica: «hombre blanco hablar con lengua de serpiente». Els que sigueu massa joves per recordar-la, ja sabeu com buscar-la!

*Alcalde de Vinaròs