Quan meditem els relats evangèlics dels esdeveniments pasquals, generalment ens solem fixar en les circumstàncies que envolten les aparicions del Ressuscitat, en la situació espiritual en la que es trobaven els personatges que viuen aquests esdeveniments o en el procés pel qual cadascun d’ells va sent recuperat per a la fe. Poques vegades ens adonem que tot comença amb un anunci: el primer que van escoltar, tant les dones que havien anat a visitar el sepulcre, com els deixebles, va ser l’anunci de la resurrecció. Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc ens narren que varen ser uns personatges amb vestits refulgents els primers que van anunciar a les dones que aquell a qui cercaven havia ressuscitat (Mt 28, 6; Mc 16, 6; Lc 24, 6), i que immediatament els van ordenar: «aneu de seguida a dir als seus deixebles: ‘Ha ressuscitat d’entre els morts i ara va davant de vosaltres a Galilea’» (Mt 28, 7; Mc 16, 7).
Quasi dos mil anys després d’aquell primer Diumenge de Pasqua, la notícia continua difonent-se per tot el món. Si ho contemplem fredament és un fet sorprenent: des d’aquell sepulcre buit, un missatge que en un primer moment va ser considerat «un deliri» (Lc 24, 11) pels mateixos apòstols, segueix ressonant com una bona notícia per a tota la humanitat; és sorprenent que al llarg de tants segles, l’anunci haja tocat el cor de tants creients que s’han trobat amb Jesucrist i han vist com en la seua vida s’obrien nous horitzons d’esperança.
Per als cristians del segle XXI, Pasqua és la festa de la nostra fe; la celebració que ens omple d’esperança i ens anima a seguir anunciant a tots la bona notícia de què en Crist es troba la vida. Encara que semble que aquest missatge no l’interessa al món, no oblidem que la seua força no depèn de nosaltres. A nosaltres ens correspon seguir anunciant-lo, seguir sent testimonis del Ressuscitat. Feliç Pasqua a tots.
*Bisbe de Tortosa
