Ja ho deia Dylan en el seu clàssic dels 60: els temps estan canviant. Aquella cançó, la seua lletra i el seu missatge pareix que es mantenen vigents en qualsevol moment. Però dóna la sensació que ara tot canvia però a més ho fa a una velocitat enorme.

Eixa sensació de canvi constant afecta, per exemple, a la forma en què ens relacionem gràcies a (o per culpa de) les noves tecnologies i al mercat laboral amb llocs de treball que fa deu anys no existien o, pensant en futur, amb professions que encara no existeixen. Tot va molt de pressa. Tal vegada massa. Crec que la resiliència, saber adaptar-se a les circumstàncies, a eixos temps de canvis, és clau en el món actual.

EN L’ÀMBIT polític estatal, hem viscut una autèntica revolució en l’últim mes. Enquestes a banda, la sensació al carrer és de canvi radical. El PP i Rajoy no van saber (o no van voler) donar la importància que mereixien la primera sentència del cas Gürtel i la moció de censura de Pedro Sánchez. En canvi, el nou president del Govern ha sabut entendre el moment i ha pegat un colp d’efecte brutal amb l’elecció dels seus nous ministres.

A Castelló, aquest divendres tenim el plenari extraordinari de l’estat de la ciutat on segur que tots els grups polítics parlem de canvis. Alguns diran que el canvi va massa a poc a poc. Altres, que el canvi promés no s’ha notat, encara que les dades objectives diguen el contrari.

Des del govern estem convençuts que les coses no són ni negres ni blanques, que la ciutat ha canviat per a bé en moltes coses però que cal seguir governant per a consolidar eixe canvi i millorar en aspectes que encara ho necessiten. La ciutat també necessita una oposició fiscalitzadora amb el Govern però propositiva, amb vocació de millora. Això també significaria adaptar-se als nous temps. Per demanar, que no quede.

*Portaveu socialista a l’Ajuntament de Castelló*