El trencalòs és el nom que es donava a la comarca de la Tinença de Benifassà a allò que en castellà es diu quebrantahuesos, una au enorme que té la peculiaritat de trencar els ossos de les seues preses per a menjar-se’ls llançant-los des d’una certa altura. Ara només queda el nom en la toponímia de la zona, però el voltor ja hi havia desaparegut com a conseqüència dels verins que s’utilitzaven per matar els llops i que després ells també es menjaven.
La conselleria d’Agricultura i Medi Natural va presentar fa poc a Rossell, la porta de la Tinença, el projecte de recuperació d’aquesta au emblemàtica de les nostres muntanyes, que actualment només es pot trobar als alts munts del nord d’Espanya.
Davant un esdeveniment com aquest, l’expectació era màxima. La presentació del projecte semblava el símbol de la renaixença d’una comarca deprimida econòmicament com és la Tinença. La gent dels pobles, el patrimoni humà, el més important que tenim; els xicotets agents econòmics i socials de la comarca; el turisme rural; el treball de protecció i científic que es fa al parc natural; els ajuntaments, tots estaven allí per fer un front comú al voltant del trencalòs.
La Tinença, igual que les terres de l’interior de Castelló, només demana accions que facen valdre, entre altres coses, els seus recursos naturals amb projectes com aquest. Però es necessita la participació de totes les administracions. Per això demanem que la Diputació prioritze l’adequació de la carretera, que és de la seua titularitat, i que està ara per ara en un estat deplorable. La Conselleria ha d’invertir més en el manteniment de les pistes i totes dues administracions, en l’explotació del bosc. I l’Estat hauria de millorar el finançament per a poder mantindre els serveis públics i aplicar mesures per minorar la fiscalitat a tots els que vulguen instal·lar-se a viure en aquestes terres. I tot això, amb el trencalòs com a símbol.
*Portaveu Compromís Diputació
