Estan sent un dies difícils per a la nostra societat. Dies de tancament, de confinament, de responsabilitat social d’un col·lectiu que lluita pel mateix fi. Estan sent dies de reflexió, que mentre uns destinen a treballar i traure el màxim profit, altres ho fan per dir la seua, i explicar que ho hagueren fet millor, i tot això, i tot allò. Però jo em vull quedar amb un missatge d’esperança, de futur, que ara és el més important per a tots.
Tornarem. Com diu la cançó del grup Lax’n’busto: «És temps de ser valents, de ser conscients, i cal cor i cervell, perquè no volem perdre ningú en aquest camí». I amb aquest sentiment ens alcem tots els dies del llit. Els que es queden a casa, els que treballen per salvar tota una societat, o simplement, els més menuts, als que hem d’entendre que per a ells tampoc és fàcil, sinó totalment el contrari, es fa molt complicat. Tot el món vol estar quan tot açò acabe, però per a això, hem de ser valents i conscients, i tindre la responsabilitat col·lectiva que l’acció de cadascú és més important que la del tot.
Possiblement voldríem «fugir del que no entenem, fugir d’aquest present, i pensar en aquell anhel», com diu la lletra de la cançó, però cal viure el present, i eixir als balcons, i aplaudir, i plorar, i pensar en el futur. Com assenyalava fa uns dies la filosofa valenciana Adela Cortina, aquesta situació ens pot convertir en una societat més unida, en la que treballem tots junts amb l’objectiu que la gent visca millor, o ens pot marcar una separació, enfrentant-nos els uns contra els altres. Jo sóc del pensar que ens pot fer més forts la unió, que la divisió, pensar en el col·lectiu, en el grup, perquè és la única manera de veure el futur a mig i llarg plaç.
La societat va a canviar i està en les nostres mans apostar per valors com la solidaritat, la justícia i les bones decisions, perquè ens ajudarà a conformar un caràcter de poble i de les seues gents. L’ésser humà s’adona de la importància d’aquestes qüestions quan es viuen grans amenaces o catàstrofes, i aquesta és una oportunitat per tornar amb més força que mai a una societat transformadora. Es van a presentar molts reptes i problemes a partir d’ara, i ho hem de fer en un pensament a mig i a llarg plaç, pensant en les persones.
I amb Lax’n’busto acabe quan diu allò de que «tornarem a ser grans», però abans hem de sortir de «la tempesta», que «amaga un rostres indiferent, que cou», però que «ens fa sentir que tornarem». Açò també passarà.
*Regidor de Cultura, Patrimoni, Normalització i Agricultura a Borriana
