En les reflexions sobre els distints esdeveniments de la vida de Maria, que els ofereixo amb motiu de la celebració de l’any jubilar marià que el papa Francesc ha concedit a la nostra diòcesi, avui ens fixarem en una afirmació que apareix en dos moments dels relats de la infància de l’evangeli de Sant Lluc: després de l’adoració dels pastors l’evangelista ens indica que «Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava» (Lc 2, 19); i quan van tornar a Natzaret després d’haver trobat a Jesús, que s’havia quedat en el temple, se’ns indica novament que “la seua mare conservava tot açò en el seu cor” (Lc 2, 51). Sant Lluc ens està indicant amb quina actitud espiritual la Mare de Déu viu els esdeveniments del naixement i de la infància de Jesús.

Quan resem el sant Rosari aquests esdeveniments estan inclosos en els misteris de goig. Però si llegim atentament els evangelis descobrim que és un goig no exempt de preocupacions i inquietuds.

L’actitud espiritual de Maria és la d’una persona que té una fe profunda: sap que qui decideix la història del seu fill no són ni ella ni Josep, sinó Déu i que, per això, la seua missió consisteix a anar descobrint la voluntat d’eixe Déu. El «conservar» i «meditar» és la resposta creient a les situacions que no es comprenen; a les circumstàncies que constitueixen una dificultat en el camí de la vida; als esdeveniments que ens succeeixen i que no coincideixen amb els projectes, desitjos o il·lusions que nosaltres ens hem creat; a les contrarietats que sorgeixen en el camí de la vida. En aquestes situacions el creient ha de reaccionar reconeixent amb humilitat que qui guia la història de la seua vida en el camí cap a la salvació és Déu, i acollint en esperit d’obediència la voluntat de Déu. Per a viure així és necessari tindre eixa actitud contemplativa de Maria, i que és la que ens ajuda a no perdre la pau en cap moment de la nostra vida.

*Bisbe de Tortosa