Quines ganes tinc que comence l’escola» és la frase que crec que més van repetir els meus pares quan jo era xicotet i era estiu. I és una de les que jo, ara, també he dit fa algues setmanes, imagine que com alguns de vosaltres que sou pares i mares.

Bromes a part, hui és l’inici d’un nou curs escolar, marcat per la consolidació de les línies mestres (mai millor dit) de treball impulsades des del govern del Botànic, sobretot gràcies al bon fer de Vicent Marzà. Estic parlat d’iniciatives com el #xarxallibres que, anys després que el PP es posicionara frontalment en contra, s’ha vist com ha millorat la vida de moltíssimes famílies.

Però no només això. A hores d’ara són molts els mestres i professors que han trobat les destinacions que volien i s’han reduït exponencialment les ràtios i els barracons, ara sí en vies d’extinció. I justament amb Edificant (altra mesura criticada a bastament pels populars), estan en marxa centenars de reformes i noves construccions als centres educatius públics d’arreu del territori, com per exemple a Betxí.

De forma paral·lela, s’han anat aconseguint reivindicacions històriques, impensables fins fa poc de temps. Per exemple, al nostre poble anem a estrenar el Cicle Formatiu d’Informàtica, amb l’aula ja preparada i equipada i els alumnes matriculats per encetar el curs. Una proposta que, recorde, ja portàvem al programa electoral de 1995 i que ara, amb Marzà, s’ha fet realitat quasi vint-i-cinc anys després.

«Quines ganes tinc que comence l’escola», dic ara ben fort. I ho dic ben alt i ben satisfet perquè per fi es nota el canvi que molts havíem demanat. Ànim i sort a tot el món acadèmic, a les famílies i als xiquets i xiquetes que a partir de hui ompliran les aules. I força a tots per seguir fent una societat millor i més oberta a través de l’educació pública.

*Alcalde de Betxí