Quan m’he disposat a escriure aquest article no podia treure’m del cap una conversa del cap de setmana. Tot començà en un concert on el cantant va introduir una cançó demanat-nos que no tornaren els polítics corruptes que han saquejat els diners públics, pensant només en el benefici personal i no en la societat.

Els milers de seguidors que allí estàvem vam compartir emocionalment les seues paraules i una forta ovació s’apoderà del recinte.

Al dia següent, amb amics que també havien estat, vaig ser conscient què en aquesta societat d’informació vertiginosa i sovint desinformadora ha calat el missatge de corrupció política, però amb una certa mancança de reflexió política i social. I és que corrupció política també és deixar que ens infrafinancien per a mantenir el lloc a les llistes electorals. Els presents havien sentit parlar de l’infrafinançament valencià i del deute valencià, però no de les dades.

El Govern central ens ha espoliat, infrafinançat durant anys i ens té en una situació de marginació indignant, i hem de ser conscients que els representants valencians de partits corruptes, com els del PP a Madrid, ni reclamen justícia ni s’espera que parlen ni en Rajoy ni en Montoro.

Som els únics que paguem a l’Estat central més del que rebem estant baix de la mitjana de renda; som el 10,7% de la població i rebem el 5,1% d’inversions (la meitat del que ens correspon); per culpa de les polítiques de l’Estat i amb la complicitat dels seus representants a la Comunitat, l’Estat té amb nosaltres un deute històric de 13.500 milions d’euros des del 2002. Diners que deuríem rebre i no rebem, transferències per a garantir les despeses de la Sanitat o l’Educació.

Aquesta és la situació, un infrafinançament que sumat al balafiament i el mal govern dels populars ha generat un deute insostenible que hipoteca greument el futur. I d’açò hem de ser molt conscients, no sols quedar-nos en la superficialitat de la informació. La societat hem de saber la veritat per a mobilitzar-nos i ser crítics. Sense eixa consciència i esperit crític, la millor de les voluntats des de les noves institucions està condemnada a passar desapercebuda.

*Portavoz del Ayuntamiento de Castellón