+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

Tribuna

Tradicionalment masclistes

 

Susanna Nicolau Susanna Nicolau
27/12/2017

Tradicionalment, conservar les tradicions ha sigut cosa de dones. A Nadal, som nosaltres les que fem pastissos, pilotes, olla de Nadal... També recau sobre nosaltres la responsabilitat de fer les compres i organitzar els àpats d’aquests dies, per no parlar de la responsabilitat de proposar i vertebrar les reunions familiars. Aquest costum que totes les famílies mantenen cada any, cada generació, que es transmet de mares a filles, pot semblar inofensiu però és una més de les obligacions que el gènere femení ha de suportar. Els experts parlen de càrrega mental i allò al que es refereixen és a l’exigència socialment imposada de què siguen les dones aquelles que pensen i recorden tot. I no només en períodes festius.

La càrrega mental és difícil de detectar però segur que moltes parelles (elles i ells) entenen perfectament el que significa si ho exemplifique. Una setmana qualsevol. Passen els dies i la nevera es buida a poc a poc. L’home sap que ha d’anar a reposar al mercat, però espera que la dona li diga el que ha de comprar. El mateix passa amb les visites als metges, les extraescolars, els regals d’aniversari, els deures del col·legi... Les dones assumim tones de responsabilitat i creem llites mentals que no s’acaben mai per a poder portar endavant les nostres famílies. Tot això no es veu, no es reconeix i, a sobre, no s’entén quan algunes persones ho expliquen.

Recorde un article que vaig llegir fa unes setmanes en el qual explicaven que moltes parelles joves i sense fills es reparteixen al 50% les tasques de la cuina. En el moment que tenen descendència, les dones tendeixen a fer-se càrrec d’aquestes feines i planifiquen no només sopars i dinars dels fills, sinó de tota la família. Revertir aquesta situació i descarregar-nos del gran pes que suposa fer-nos responsables directes de tot, és qüestió d’educació però també pot començar per nosaltres mateixes i mateixos amb xicotets gestos. No deixem que la mare o la iaia ho facen tot i comencem a gaudir tots junts de la trobada i a compartir també els preparatius. Així viurem unes festes més igualitàries i estarem un poc més a prop d’eixa igualtat real.

*Primera tinenta d’alcaldessa d’Almassora