El temps passa volant. Com quan t’enganxes a una sèrie i veus capítol rere capítol, com els dies de germanor que comencen amb un esmorzar i acaben en sopar o com cada dia de l’últim any, combinant reunions, actes i hores de despatx amb la vida personal. El temps ha passat volant aquest primer any de govern.
Vaig entrar amb ganes de canviar les coses i de treballar, amb il·lusió i sempre amb les millors intencions, però també amb respecte pel meu nou treball, inexperiència i prejudicis sobre la maquinària del consistori. Després de vint-i-quatre anys es podria esperar un funcionariat viciat. Res més lluny de la realitat. Afortunadament, no sempre és així. Generalitzar mai és encertar. Altra cosa són certs procediments heretats que poc a poc estem canviant a la ciutat de Castelló.
Per exemple, en els últims dies he rebut felicitacions per desbloquejar les tramitacions de les llicències de l’Hospital Provincial que es van iniciar l’any 2010. Jo sempre conteste que tot és gràcies al treball del personal de la casa (el mateix que fa un any). I no és falsa modèstia ni res paregut, així ho crec de veres. Sense el bon fer dels funcionaris, res seria possible. Traure el millor dels qui tens al costat també és governar. De fet, per a mi, és la tasca més important.
Certs prejudicis també se n’han anat volant, i un d’ells és el que podia fer-me pensar que els treballadors de la casa no estarien a l’alçada del canvi. H
*Regidor d’Ordenació del Territori a Castelló
