Les protestes del camp d’estes últimes setmanes han conseguit per fi situar la crisi del sector agrari tradicional en el centre de l’agenda política i social. Una crisi que està plagada de paradoxes econòmiques: en 5 anys la seua aportació al PIB d’Espanya ha passat de 26.179 milions d’euros a 33.454 i, a més, ha coincidit eixe augment de l’aportació en l’arribada de fons d’inversió al sector, donada la seguretat que ofereix el sector per tindre un consum pràcticament garantit, l’alimentació de la població sempre serà necessària.
En paral·lel, els professionals titulars dedicats a l’explotació han passat de 215.000 a 172.000 en el mateix termini, segons l’informe La uberización del campo español, de la Coordinadora d’Agricultors i Ganaders. Augmenta l’aportació al PIB de l’agricultura, però disminueixen les persones que treballen al sector, on està la trampa? La trampa està en una cadena alimentària molt beneficiosa per als oligopolis de la distribució, però que asfíxia i precaritza als llauradors que produeixen.
Trencar eixa cadena agroalimentària actual requereix d’enormes esforços econòmics i públics. La seua substitució per una diferent no serà ni immediata ni fàcil. Ja existeixen algunes experiències que permeten, des del final de la cadena, modificar també les formes de distribució i de producció amb cooperatives de consum i mercats de venda directa. La setmana passada l’Ajuntament de Castelló vam felicitar al Sindicat de Regs de Castelló per fer un gest més, menut i valent que pot contribuir a trencar eixa cadena: un Pla d’Abonat Orgànic que obri la porta a la certificació ecològica de les produccions en la seua zona de reg. I, a més, ens vam comprometre des de la regidoria de Transició Ecològica a completar el Pla de Producció Ecològica de la Generalitat perquè les administracions subvencionem al 100% els costos. És un pas, insuficient per sí mateix, que pot permetre una altra cadena alimentària. Ara cal contribuir a generar noves formes de distribució i de consum que fagen més rendible i més justa eixa producció i, sobre tot, prohibir per llei que eixos oligopolis basen el seu negoci en pagar al llaurador un preu de misèria.
I també cal conscienciar al consumidor final de la importància del seu gest de triar per un o altre producte o per una o una altra forma de distribució.
*Regidor de Transició Ecològica de Castelló
