Ruben Bertomeu, el mític protagonista de la magistral novel·la Crematorio de Rafael Chirbes sols s’arrepentia d’haver renunciat a l’estètica en les urbanitzades que dissenyava, ell no havia decidit que la costa mediterrànea fos el destí turístic de tota Europa, sols s’havia adaptat a eixe sistema, corrompia polítics per adaptar ordenacions del territori perquè així havia de ser, perquè de no fer-ho ell, ho faria un altre. En els anys 90 es venia com a inevitable l’augment del pes del sector serveis en l’economia en detriment del primari i el secundari. La deslocalització d’empreses es projectava com a irreversible, i no conseqüència de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea. Que part dels i les joves es deixaren els estudis per a nodrir la construcció o l’hosteleria era gràcia divina del lliure mercat, i no decisions polítiques conduïdes a augmentar competitivitat abaratint costos.

La pandèmia de la covid-19 i la seua crisi derivada ha demostrat la vulnerabilitat d’eixe model. Sense fàbriques per fer mascaretes i respiradors durant les primeres setmanes, sense un finançament públic suficient per al nostre sistema sanitari degut a la falta de recaptació, sense mà d’obra per collir els nostres productes agraris degut als baixos salaris al sector. Mentre això passava, amb tots tancats en casa, el nostre aire es netejava i la nostra fauna ocupava la via pública i ens recordava que encara resisteix prop de nosaltres. Semblava en les albors de l’emergència sanitària que hi havia una opinió majoritària partidària d’iniciar un nou camí on la sostenibilitat i els serveis públics foren el centre de la recuperació econòmica. Però estes últimes setmanes, sembla que ja hem oblidat eixe aprenentatge.

Però també hi ha motius d’esperança. Diumenge Anne Hidalgo va reeditar l’alcaldia de París després de les polèmiques per la peatonalització de la vora del Sena i amb un programa centrat en la transició verda. Candidatures ecologistes van guanyar també a Lyon, Grenoble, Marsella o Poitiers amb discursos centrats en l’economia circular, la qualitat de l’aire i les energies renovables. Els resultats ja s’han qualificat d’ Ona Verda, una prova indiscutible que la crisi de la covid-19 ha canviat molt el sentit comú a França. Confiem que tinga el mateix efecte ací. I si eixa ona s’ha d’emportar per davant a les organitzacions polítiques prèviament existents, benvinguda siga.

*Portaveu de Podem-EUPV Castelló