Fa uns mesos el sector citrícola de Castelló va eixir al carrer. Durant la campanya del 2018-19 va quedar clar que els cítrics de països tercers estaven saturant el mercat europeu i això va afectar greument a la taronja valenciana.

Des del primer moment Podem i altre forces, que podríem anomenar progressistes, vam participar a les mobilitzacions com uns més que féiem costat a les reivindicacions. En el nostre cas perquè coincidim en que cal vetlar per l’agricultura com activitat econòmica del nostre territori que és bàsica per moltes famílies i pobles, que ofereix qualitat, que volem sostenible, amb drets laborals, amb garantia de preus justos. Tots aquests aspectes estaven sent atacats amb els acords entre la UE i altres països.

Quan les protestes van començar a ser significatives, el PP i el PSOE es van deixar vore, en ocasions ben al capdavant. Com van dir els llauradors, eren benvinguts perquè així la protesta era plural, tota la societat hi participava i podria ser més eficaç.

Però ara ens trobem amb el desbloqueig d’un altre acord de comerç entre la UE i Mercosur avalat pels qui marquen les polítiques europees, creients en el dogma de l’economia neoliberal i enemics de qualsevol regulació que limite el poder de les multinacionals. Les previsions de quants de diners guanyarem si es signa aquest acord deixen en la penombra alguns perjudicis seriosos en sectors concrets. Però ja deixen caure com qui no vol la cosa, com un efecte col·lateral molest, que l’agricultura en general i els cítrics valencians en particular patiran.

Encara falta que aquest acord passe els filtres del Parlament Europeu o de la ratificació als diversos parlaments nacionals. Encara és possible introduir mesures que siguen beneficioses per les dos parts signants. En el cas del camp valencià és imprescindible que els productes importats complisquen les mateixes exigències fitosanitàries, que no s’accepte l’ús, a països tercers, de productes prohibits a l’UE, és imprescindible introduir en el cost dels productes la petjada ambiental de producció i transport. Seria beneficiós per totes les parts que l’acord contemplara una millora en els drets laborals i econòmics de treballadors i treballadores del camp a tots els països i que es faça allò que no s’ha fet en anys: enfortir el camp valencià i espanyol per millorar les capacitats empresarials i per avançar en sobirania alimentària.

Ara és l’hora d’exigir a totes les forces polítiques que actuen per defensar el nostre camp, que incidisquen en les forces europees de les quals formen part. Que no ens sacrifiquen en nom del lliure mercat, que només és una excusa perquè guanyen els de sempre, les grans corporacions intermediàries i els poders financers.

Des d’Unides Podem estem presents a les mobilitzacions i, a partir del diàleg amb la Unió de Llauradors i Ramaders, sindicats, plataformes i altres agents implicats, traslladem a les institucions les demandes socials. Ja hem presentat al Congrés diverses preguntes sobre el tema, exigirem els estudis imprescindibles per detectar les afectacions i demanarem mesures de correcció. En resum, posarem les nostres forces al servei de la protecció de l’agricultura valenciana i dels xicotets productors agropecuaris front a aquest tractat.

*Diputada d’Unides Podem al Congrés