Per a una editorial acadèmica i científica com és Publicacions de la Universitat Jaume I, la data del 23 d’abril, Sant Jordi, i Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’autor, té rellevància. Igualment, el 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià, que se celebra en commemoració de la primera edició del Tirant lo Blanc, el 1490, també la té. És la nostra obligació com a membres claus del sector editorial, apostar per la promoció del llibre i de la lectura, com a hàbit de la ciutadania, i participar de totes aquelles iniciatives que la impulsen.

L’objectiu d’una editorial universitària com la de la Universitat Jaume I, però, no és precisament publicar obres de creació literària, ni tampoc d’opinió, malgrat siguen originals, genials, irrepetibles i representen una fita inèdita... En realitat, la nostra finalitat és editar, de la manera més estructurada, pulcra i depurada possible, i posar en distribució una sèrie de continguts valuosos o que aporten alguna classe de novetat per a la ciència i la cultura, i també manuals, o materials de suport per a la docència.

No és una activitat que es regeix per tendències ni diades festives. Sovint respon a necessitats, de vegades de qui llig o estudia, de vegades de qui investiga, imparteix classes, i per això, escriu. I la característica que sovint diferencia una editorial acadèmica de la resta és que el públic potencial interessat és quantitativament menor, ja que l’especialització dels continguts és molt elevada. Així, quanta gent estarà interessada a llegir el magnífic estudi de José Luis Lorenz, El consell i els càrrecs municipals al Castelló dels Austria? Potser no tants com una novel·la històrica de ficció. I la investigació minuciosa i fantàsticament il·lustrada de Lidón Sancho sobre Regina José Galindo: la performance como arma? No tants com una biografia d’un personatge mediàtic. I l’utilissím Mètode de creixement emocional. Aspectes, tècniques i estratègies d’autoaplicació de Diana Montserrat? No tants com qualsevol manualet d’autoajuda traduït de l’anglès. En som conscients que l’univers lector de les edicions universitàries és sensiblement menor, però el valor de la publicació per a la societat i el progrés de la ciència i la cultura, és incalculable. Publicar la col·lecció Triunfos Barrocos, de Víctor Mínguez, Inmaculada Moya, Pablo González Tornel i Juan Chiva, o títols com Blasco de Alagón, o La cartografia del Regne de València, tots dos de Vicent Garcia Edo, o els premiats Entrena’t les neurones de Micaela Moro i Laura Mezquita, i El laboratorio de Wundt de Julio González, ens ha situat dins del sector com una editorial exigent i capaç d’oferir qualitat i valor, sempre en un àmbit no literari, amb continguts no coberts pel sector privat.

I, a més, vivim al segle vint-i-u, i s’han d’acomplir una sèrie de requisits bàsicament adreçats a obtenir posicionaments favorables en l’espai digital. Les edicions universitàries s’han vist obligades a adequar els seus productes finals: tiratges sovint curts impresos en offset, impressió digital per a tiratges ínfims, impressió sota demanda, descàrrega previ pagament, i accés obert... Això no obstant, la qualitat en l’edició, generalment i en concret a Publicacions de la Universitat Jaume I, es manté tal com tradicionalment s’havia fet des de la invenció de la formidable màquina que va resultar ser la impremta de tipus mòbils que va popularitzar a Europa el mestre impressor Gutemberg al segle XV, i incorporant els criteris de gust ortotipogràfic i legibilitat als que no es pot renunciar.

A banda de tot, cal acceptar que els reptes i les dificultats hi són presents. Així, malgrat els avenços tecnològics, com programes de compaginació o correctors i traductors automatitzats, tothom ha de ser conscient que una ruta editorial no pot prescindir dels processos de producció bàsics d’edició que són els que garantiran la qualitat del producte-llibre ebook, en qualsevol de les formes que es presente. En resum, és ineludible, en primer lloc, una correcció «humana» escrupolosa, meticulosa, de textos i continguts, professional, sempre paral·lela a l’autoria. En segon lloc cal un disseny de cobertes i compaginació adequada, respectant les regles d’edició, que conduirà a l’ordenació de continguts i la presentació de l’obra. I en tercer lloc cal posar ben visible i disponible l’obra per a qui la necessitarà trobar i, potser, citar-la. És a dir, el posicionament, diferent si parlem d’un llibre imprès o d’un llibre electrònic. I en tots dos casos, si està a la venda o és d’accés lliure i gratuït.

A més, també cal actuar conforme a uns comportaments ètics. Darrerament s’ha emprés una iniciativa, conjuntament amb l’editorial, la Unitat d’Igualtat i la Biblioteca, per tal que a les bibliografies dels llibres de la Universitat Jaume I, hi siguen molt més visibles les dones, passant d’indicar només la inicial del nom de la persona autora, a tot el nom de pila complet. Un pas important que pot ser decisiu per avançar en el camí de la igualtat.

En fi, la Universitat Jaume I ha mantingut des de la seua creació, l’any 1991, una intensa activitat editorial que s’ha traduït en un significatiu fons que supera el miler de títols publicats. Per a l’UJI, compromesa amb el desenvolupament social i econòmic de l’entorn, l’edició constitueix una activitat rigorosa, essencial al seu objectiu últim: la generació i transmissió de coneixements, i l’editorial universitària de la Universitat Jaume I, amb els seus estàndards de qualitat, continua sent la via més eficaç per afavorir que el coneixement s’expandisca i es compartisca amb garanties.

*Editora a la Universitat Jaume I