Quan l’11 d’octubre de l’any passat s’anunciava el pacte entre Podemos i el Govern de Pedro Sánchez per, entre altres acords, habilitar uns pressupostos generals de l’Estat per a 2019 per cada mesura que s’enunciava al meu cap arribaven imatges de vivències d’estos 4 anys com a diputat.
M’eren familiars perquè les havíem treballat durant esta legislatura i estaven incorporades al pressupost valencià gràcies a l’empenta del grup parlamentari Podemos a Les Corts. Si avui les persones majors o les famílies amb pocs ingressos s’estalvien de pagar els medicaments, si s’ha triplicat l’oferta d’escoletes infantils públiques, si s’han assentat les bases per poder duplicar el parc d’habitatge públic per així tirar una mà a les famílies desnonades, si s’ha rebaixat de manera considerable el temps de tramitació de les ajudes per la dependència... ha estat per eixe treball insistent i per la capacitat d’arribar a acords, en este cas també de les forces que integren el Consell. Juntes, hem aconseguit avanços significatius en un context de finançament i d’endeutament difícil. Això, probablement, ha estat valorat per Podemos i per Sánchez i és el motiu de que l’acord a nivell estatal estiga trufat de «mesures valencianes».
Després d’un parell de mesos calculant suports, Sánchez s’ha decidit a abordar la seua tramitació. Per nosaltres aquesta presentació és un pas endavant, ja que es tracta en definitiva d’estendre a la resta d’Espanya i afermar ací mesures que repercuteixen directament en les famílies. Però els acords estan per a complir-los en la seua totalitat i serem ferms per reivindicar que s’actue contra la bombolla dels preus dels lloguers, que es deroguen les reformes laborals, que es rebaixe el rebut de la llum o que es doten com cal les actuacions en matèria de violència masclista o les ajudes a la dependència.
Uns pressupostos que, a més a més, s’han quadrat per primera vegada en una dècada fent èmfasi en la part dels ingressos, tractant de que siguen aquells que més tenen els que major esforç facen per tal de garantir les cobertures socials bàsiques d’aquelles persones que menys disposen. Acostumats a que sempre se’ns explique per on hauríem de retallar, poder parlar sobre quins ingressos addicionals estem en disposició de recaptar per tindre uns pressupostos que no deixen a ningú enrere ja seria un gran avanç, estem d’acord? I sobretot parlar de qui té voluntat d’assumir eixa responsabilitat històrica. «He pogut accedir a un estatus que em permet viure còmodament, ara vaig a fer un esforç per salvar este país que tant m’estime», podria ser el raonament de gent que en general s’oposa.
A hores d’ara hi ha incerteses sobre els suports que tindran estos pressupostos. D’entrada jo diria que és molt difícil de justificar que les tres forces del Botànic; PSOE, Compromís i Podemos, no donen suport a uns pressupostos valencians per a Espanya. Un suport dels representants valencians del PP i Ciudadanos seria raonable, però descartem-lo, no es donarà.
El PSOE té la responsabilitat de buscar eixos vots. Els trobarà complint amb la totalitat de l’acord, perquè en la mesura que vagen avançant en el compliment més grups es voran motivats, o com a mínim obligats, a votar a favor. L’onada de suports que va provocar la pujada a 900 € del SMI és l’exemple.
*Diputat de Podem a Les Corts
