Actualment, està superada la defensa ideològica del moviment en el sentit que és necessari per la salut física i psíquica. Qualsevol recomanació mèdica inclou la pràctica d’activitat física.
Aquesta concepció de l’activitat física però, no acaba d’arribar, o hi és menys del que podria ser-hi, a les escoles i instituts on el moviment està representat sobretot, encara que no únicament, per la matèria de l’Educació Física?
A l’ensenyament reglat, l’evolució i la imaginació són elements clau per impregnar a l’Educació Física i el moviment de la màxima qualitat, i per fer aflorar aspectes no tant valorats de la motricitat com el seu inestimable valor educatiu.
Fora de l’àmbit escolar hi ha una gran presència de l’esport a tots els segments de la població. La qüestió no és doncs la quantitat sinó la qualitat. És a dir, el tipus de pràctica i l’objectiu d’aquesta. Que una pràctica d’activitat física o esportiva es doni en un àmbit fora de l’educació formal no pot excloure’n aquest valor educatiu que sens dubte té. I no han d’haver-hi excuses de l’àmbit, del lloc, del format competitiu o de l’entitat, per restar-li valor.
La activitat física i esportiva adreçada als infants o joves ha de ser educativa sempre, simplement, pel col·lectiu al que s’adreça, sense més.
Admetent que pot haver-hi més models, el competitiu on l’únic important és guanyar per damunt de tot és el més estès o amb més presència als mitjans de comunicació. Actualment, aquest model està infectant la motricitat i arracona la formació motriu (EF).
Com es pot actuar contra aquesta infecció? Les campanyes puntuals són xarops que provoquen resistències. No ens serveixen! En cas d’epidèmia, cal prevenció i una vacuna.
La prevenció pot venir de l’Educació Física, abasta a tots els infants i joves, i si està dotada del valor educatiu de caràcter motor i no motor, no té efectes secundaris i sí un gran valor afegit.
La vacuna pot venir de la formació dels professionals de la motricitat especialment dedicats a infants i joves. Si tenen la millor formació, el màxim de recursos teòrics i pràctics per fer allò que està acceptat (és saludable, és divertida, és socialitzadora, ... ) i per anar més enllà. Es a dir: sempre i en tot moment, les activitats han de ser en primer lloc educatives.
D’aquesta manera es pot aturar, primer la infecció/epidèmia, i segon portar a l’esport ( determinat esport ) un canvi de valors. Tant si és infecció, com epidèmia, cal posar fil a l’agulla. Així, en el marc dels cursos d’estiu de la Universitat Jaume I proposem una activitat formativa a mode de vacuna.
L’activitat s’anomena: L’EF com a recurs pedagògic, i es portarà a terme del 10 al 14 de juliol a l’UJI.
*Director del curs
