Si una cosa fem bé els éssers humans és posar noms a les coses. Ho bategem tot i amb eixa acció creiem que podem establir un control sobre les realitats a les que donem nom. Vam començar parlant de natura, medi ambient, sostenibilitat i escalfament global. En acabant, de canvi climàtic i transició ecològica i ara ja parlem de l’emergència climàtica i fins i tot de ‘col·lapse’.
Moltes institucions s’han declarat en emergència climàtica. Som així, ens agrada la grandiloqüència, la màgia de les paraules. Si no podem canviar una realitat, ens inventem una paraula que farà l’efecte com sí que estiguérem fent alguna cosa. Però no. Juliol ha estat el més calorós mai enregistrat. El Servei del Canvi Climàtic de la UE confirma que el mes passat vam superar 2016. No m’estendré en les conseqüències que té per a la salut, l’agricultura, el turisme, els ecosistemes i la vida en general; ho sabem ja massa.
El que no hem tractat ja tant és com mitigar tota aquesta onada de temperatures que pugen sense control. Sabem que cal eliminar CO2 de les activitats. Però cada vegada està més clar que alterar el sòl contribueix al canvi climàtic. L’eliminació de zones humides, boscos i sòls agrícoles incrementa el canvi climàtic.
A Vila-real, terrenys que eren horts i ara són erms contribueixen al canvi climàtic. És més, polígons industrials sense vegetació fan més canvi climàtic. La històrica planta de Rouge River de Ford, a Michigan, té els sostres fets amb cobertes vegetals; no és cap bogeria i ací n’hem d’aprendre. Antics horts farcits d’abocaments incontrolats són el paisatge de Vila-real i això és part del canvi climàtic. Aturem-ho ja!
*Regidor d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic de Compromís per Vila-real
