Després de seguir les notícies a propòsit de l’Open Arms he recordat un llibre que recentment ha publicat el meu pare, Francisco Mezquita, en relació als refugiats espanyols que van viure en condicions extremes en el tristament conegut Camp d’Argelés (La platja d’Argelés). El llibre, entre realitat i ficció, narra a través d’una família de Vila-real, el drama de milers de republicans, els quals van haver de suportar condicions inhumanes davant la passivitat de la comunitat democràtica internacional, com ara. «Allí vam perdre la vergonya», ens va testimoniar la protagonista real del llibre.
El problema, en aquell moment era de majúscules proporcions si ho comparem amb el que està vivint-se a la mar Mediterrània en aquest cas en concret, però la sensació de vergonya i ridícul és força pregona quan la responsabilitat ara recau sobre la UE i els seus estats, qui té i tenen en les seues mans les polítiques (per dir alguna cosa) migratòries i se suposa que polítiques humanitàries. Quasi 20 dies de misèries hem hagut d’esperar per tal d’albirar una solució que realment no es podia esperar d’Itàlia (terra també de recent emigració), que té un ministre ultra en el seu Govern. Però, sincerament, s’esperava molt més del Govern espanyol que no vol assentar precedents humanitaris amb aquest i altres rescats, ni vol fer-se memòria d’una part important de la seua pròpia història, abocada a la migració constant i dramàtica. S’esperava, sobretot, un relat ràpid i contundent en favor dels drets humans i no la terrible afirmació de la ministra Carmen Calvo: «Hemos hecho un esfuerzo inmenso, vamos más allá de lo que nos corresponde». I jo em pregunte: què és el que ens correspon com a representants de valors humans i democràtics, senyora Calvo?
NO ESTIC d’acord, sincerament, amb aquesta política d’indiferència, de discutir-ne qüestions tècniques o burocràtiques quan el que està en joc és la vida i els drets que tenim només pel fet d’existir i ser persones. En aquest sentit, m’agradaria destacar la política del govern valencià i de l’alcalde Joan Ribó, de la ciutat de València, compromesos sempre amb la dignitat i els drets humans. Això sí que em representa i em fa sentir orgullós.
*Regidor de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
