Les últimes setmanes es commemorà el 86é aniversari de les Normes de Castelló que suposaren la primera regulació ortogràfica del valencià i el reconeixement de la unitat de la llengua. A Castelló hauríem d’estar tots orgullosos de què el diàleg i la voluntat d’arribar acords lingüístics porte el nom de la nostra ciutat i molts volem que aquest siga el missatge per damunt de qualsevol polèmica.
Però des del grup municipal socialista entenem que, dins de l’autonomia organitzativa de la plataforma Castelló per la Llengua, caldria reflexionar sobre l’adequació de certs espectacles per a certs esdeveniments. PSPV és un dels col·lectius que forma part d’eixa plataforma, per això entenem aquesta reflexió com una autocrítica més que com una crítica cap als organitzadors. No perquè ens passem de puristes, ni per tacticisme partidista, ni per censura preventiva, ni per incoherència ni per fer-li seguidisme a la dreta més retrògrada com alguns han dit utilitzant la nostra cridada a la reflexió de manera veritablement partidista. Ho fem per un exercici de responsabilitat de vetllar pels objectius principals de la commemoració d’una de les fites més importants de la nostra ciutat, la nostra cultura i el nostre patrimoni com són les Normes de Castelló. Res més. Ni jutgem, ni fem censura prèvia, tan sols creiem que cal reflexionar sobre el que és veritablement prioritari en una celebració d’aquest tipus.
No estem en contra de l’actuació en si, res més lluny de la realitat. Creiem que caldrà repensar si certes actuacions són les més adequades per a certs esdeveniments. Segurament ningú li trobaria trellat a programar Trobadorets per a una festa de Cap d’Any, per exemple, ni tindrien sentit que espais d’humor com el del còmic David Broncano es projectaren a les escoles.
L’OBJECTIU de la diada era la defensa de la llengua, i faríem bé de reflexionar sobre totes aquelles accions que servisquen per a generar rebuig o per a dividir un espai de consens lingüístic dels qui estimem el valencià. La llengua està per damunt de les ideologies. I ho dic des del convenciment que tots els que estimem la nostra llengua ens dol que es parle més d’un cos nuet (que tampoc és res de l’altre món, encara que mostrar el cul és innecessari per posar en valor la llengua) que de la defensa que la nostra llengua necessita. Que ningú parle de la resta d’actes de la jornada i de les jornades prèvies que tant d’èxit han tingut és motiu de reflexió. Una programació, certament de qualitat, fruit del treball dels membres de Castelló per la Llengua.
Resulta extremadament perillosa la crítica (cada vegada més voxiana) del PP, amb un discurs apocalíptic, exagerat, aberrant, fora de lloc i de to, ple de fal·làcies i demagògia, com si ells foren els únics que pogueren decidir què es fa a la plaça Major. Malauradament, a una gran part de membres del PP els dóna igual la defensa de la llengua i volen fer soroll amb qualsevol excusa.
Aquesta polèmica, en part interessada, no pot amagar la finalitat de l’acte: reivindicar les Normes del 32 i lluitar per la defensa d’un tresor que tenim a Castelló, la nostra llengua i les seues normes. I això és el veritablement important.
*Portaveu del grup socialista a l’Ajuntament de Castelló i regidor d’Ordenació del Territori
