+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 

Opinión

 

Tribuna

La veu d’un poble

 

Maria Josep Safont Maria Josep Safont
09/10/2019

Tal dia com hui fa 781 anys el rei Jaume I va fer la seua entrada triomfal a la ciutat de València, el 9 d’octubre de 1238, però aquesta conquesta no hauria sigut igual si primer no hagués conquistat Borriana. Aquesta fita històrica, la conquesta de Borriana el 16 de juliol de 1233, va suposar el primer pas del monarca i el més decisiu per a la creació de l’antic regne de València.

La conquesta de Borriana li va servir per a dominar i controlar el proveïment a tots els castells del nord, des de Borriana fins a Peníscola i, alhora, li va servir per a obrir la porta d’entrada al cap i casal, València.

El setge a la vila de Borriana va començar a meitat de maig de 1233, que es va rendir dos mesos després, el 16 de juliol, i el 24 de juliol de 1233 els moros van abandonar la vila de Borriana. Segons va escriure Jaume I en la seua crònica, o llibre del Fets, van ser evacuats 7.032 musulmans. Tres mesos i mig després de l’ocupació, l’1 de novembre, el rei va lliurar als habitants de Borriana, el fur i la carta de població. Després de caure Borriana, la resta de poblacions de la província van anar caent. Així, Jaume I va avançar cap a València.

Després d’instal·lar-se al Puig, l’agost de l’any 1237 el rei i el seu exèrcit van llançar els primers atacs contra València, que va quedar definitivament assetjada vuit mesos després, a l’abril de 1238. El 8 d’octubre d’aqueix mateix any, Ben Zayyán va lliurar les claus de la ciutat al monarca, i el 9 d’octubre de 1238, va entrar a la ciutat i va tancar un capítol de la història que va començar cinc anys abans a Borriana.

Jaume I no va annexar els nous territoris a cap regne o comtat ja existent, sinó que va crear un nou regne i, primer va implantar els costums, una sèrie de normes de la vida comuna i d’ordenació de València i diverses viles, que amb el temps, en 1261, van donar lloc als Furs. Jaume I va jurar a València, davant les Corts Valencianes, els Furs que van constituir en la seua època la primera manifestació en la Península Ibèrica, i la segona a Europa, d’un text legislatiu, construït a partir de les antigues institucions de dret romà.

Aquest acatament dels Furs per part del rei va suposar la creació del Regne de València com a un nou regne independent, supeditat al rei però no a cap altre territori, i malgrat les resistències nobiliàries, els Furs de València, fixats definitivament en 1271, acabarien estenent-se per tot el regne.

Aquesta succinta història és la que commemorem cada 9 d’Octubre, i és la que ens uneix com a poble amb una identitat pròpia, amb tradicions i costums comuns, amb un sentiment col·lectiu i amb una llengua pròpia i la que ens ha guiat fins a convertir-nos en un poble tolerant, participatiu, inclusiu, obert i democràtic. I és la història que ha donat veu a tot un poble, una veu que hem assumit, una veu d’un poble que és teua i és meua.

*Alcaldessa de Borriana