Hui votem i aquesta nit coneixerem la composició del nou consistori per als propers quatre anys. Votar és un acte democràtic; no l’únic, però sí el més significatiu. Després ja vindran altres mecanismes de participació ciutadana, però hem de ser conscients que el vot és el mitjà de participació política més potent que tenim a l’abast.
Jo, a més de votar, em presente per a ser votat i açò implica una responsabilitat especial. Voler ser representant del poble exigeix, necessàriament, unes qualitats concretes. La democràcia, com a sistema de govern, però, estableix la igualtat dels membres d’una comunitat política. Segles arrere hi havia límits flagrants a aquest dret, com ara el vot censitari, el qual establia restriccions econòmiques, de nivell d’instrucció o de grup social; per no parlar ja de l’exclusió de les dones en el sistema electoral, norma vigent fins l’any 1931. Qui pot votar o qui pot ser votat és una part essencial del mecanisme de presa de decisions col·lectives. Periòdicament sorgeixen crítiques a la democràcia perquè vulgaritza el rang de persones que accedim als governs; com la nostàlgia d’una certa aristocràcia dirigent. Aquestes tendències, malauradament, amaguen també una inclinació molt vulgar cap a l’oligarquia o govern de pocs, bàsicament persones poderoses que actuen a favor dels seus propis interessos.
La democràcia és més gran que tot això; la seua virtut és posar les persones corrents al centre de tot i fer que sobreïsca el millor de cada individu, cada persona compta. Però, la principal qualitat que ha de tindre l’aspirant a un càrrec públic és haver demostrat que, per damunt dels seus interessos, sempre ha viscut bolcat als altres i a la seua comunitat, amb arrelament. Vila-real mereix el millor!
*Candidat a l’alcaldia de Vila-real per Compromís
