Vila-real, primer?

És a dir, Benlloch prefereix el seu futur personal a Vila-real. I és que a ningú se li escapa que la seua carrera política va patir un revés amb la recollida de firmes per a Susana Díaz i per això, ara més que mai necessita reafirmar-se en el si del seu partit, oblidant que si hui és alcalde i portaveu en l’Administració provincial és per i gràcies als vila-realencs.

Benlloch quan pitjor estan les coses decideix tancar la porta i deixar que Vila-real camine sol. Doncs, esperem que, almenys aquesta vegada, complisca la seua promesa i deixe fer als seus companys de Govern. Companys, que cada vegada en els plens, semblen que tinguen menys veu i vot degut a l’actitud acaparadora i personalista de l’alcalde. Però no sols això, és que el nerviosisme i la desconfiança del líder del consistori arriba fins a l’extrem d’autodeclarar-se jutge i part d’una causa, a banda de polític, per a vetar determinada informació a l’oposició com els informes de la intermodal o la relació de sentències pagades i per pagar que en Ciutadans li hem demanat per escrit fins en quatre ocasions.

Mentrestant des del bipartit es presumeix que Vila-real és líder en transparència perquè tenim un diploma. Com a poc irònic i com a molt vergonyós, ja que ha hagut de presentar-se una moció de Cs per a que el Govern faja públiques les execucions del pressupost. Com és vergonyós que siguem sent líders en brutícia, que els autònoms s’hagen hagut d’acostumar a cobrar tard i que el rentat de cara del Govern estiga afectant a qüestions com el bus de la UJI, la no convocatòria de les ajudes Erasmus o la ignorància als problemes de convivència entre penyistes i veïns.

Així doncs, el que queda clar és que el nou curs s’ha iniciat de forma convulsa amb un Executiu dèbil i inestable en el qual el líder anteposa els seus interessos als de la ciutat. Però Vila-real, primer?

*Portavoz de Ciudadanos (Cs) en el Ayuntamiento de Vila-real