Sembla una obvietat que les persones que treballen la terra i produeixen el nostre aliment haurien de poder viure dignament del seu treball.
El País Valencià representa aproximadament el 6,5% de la renda agrària d’Espanya. El 2018 vam ser la tercera de l’Estat espanyol en el rànquing d’exportació de productes agroalimentaris, productes que van constituir el 18,8% del total de les exportacions valencianes i van representar un 17% sobre el total nacional d’exportacions, el que es va traduir en uns ingressos de 5.969,6 milions d’euros.
L’augment dels costos de producció, la utilització de l’agricultura valenciana com a moneda de canvi en els acords de la UE amb països tercers, o el compliment en matèria fitosanitària, ambiental i la utilització de mà d’obra esclava a aquests mateixos països tercers, dibuixen un panorama tràgic per al sector agrari valencià. Sector que ha vist com la renda agrària de 2018 va baixar un 5,8% situant-se en 1.763 milions d’euros, el que va suposar 108 milions d’euros menys que el 2017. Tendència que al llarg de 2019 i el que portem de 2020 no ha fet més que empitjorar.
Em preocupa el nou Acord de Lliure Comerç entre la UE i Vietnam que han votat favorablement quasi tots els partits espanyols (PP, PSOE, Ciutadans i VOX), que encara ens ofegarà més, i vist tots els precedents no podem dubtar de l’impacte negatiu que tindrà. Davant d’una situació que amenaça l’estil de vida que durant generacions han tingut moltes famílies valencianes, amb el que això suposa socialment, econòmicament i medi ambiental, és l’hora de fer una aliança entre consumidors i productors locals, amb el suport de l’Administració, per a aconseguir aliments de qualitat, tot garantint el dret a viure dignament de qui els produeix.
*Portaveu del Grup Municipal de Compromís per Vila-real
