En menys de 15 dies, la gent tornarà a votar. Totes i tots, tornarem a anar a votar. O millor dit, totes i tots, cal que anem a votar. Estic amb tu, la política ha fallat, els acords han fallat, i tot això ens ha dut a tornar a votar per interessos electoralistes d’uns que no han sabut arribar a mirar a la cara a les persones, i sols ho han fet mirant-se a ells mateixa. Encara així, és necessari anar una vegada més a participar de la democràcia.
Com va escriure fa més de cent anys el filòsof italià Antonio Gramsci, «Viure és prendre partit», perquè cal reivindicar la importància de la veu de cadascú a l’hora de decidir, i tindre aquell compromís ètic i polític enfront de la passivitat que altres ens volen transmetre perquè sols uns pocs vagen a votar.
Cal demostrar que unes noves eleccions poden canviar una societat. I sobretot, i el més important, cal demostrar que les veus de la gent que viuen a tot el nostre territori valencià l’alcen per fer veure que no estem apagats, que volem el que és nostre, i que tenim un compromís amb elles i ells. El compromís d’entendre la política com una eina necessària que ha d’estar al costat de les persones per atendre les necessitats reals i justes. Les necessitats de les valencianes i valencians per tindre un tracte just davant de tots. El compromís d’entendre la política com una eina de transformació social permanent, perquè si la política no serveix per a la transformació contínua correm el risc de treballar per construir alternances i no alternatives. I sobretot, el compromís d’entendre la política de manera útil per a les persones, en el que l’acord és possible, i ho hem demostrat allà on està la gent de Compromís.
I sabeu què? Justament eixe és el pensament amb el qual vaig començar a preocupar-me per la meua, la nostra societat, per transformar i créixer com a poble. Perquè la vida, vol dir prendre partit, perquè cal reivindicar la veu de cadascú, i no estar silenciat davant d’una societat en la que alguns centren l’odi en la premissa principal del debat, quan és l’acord el que ha de prevaldre per damunt de tot. Perquè en menys de 15 dies no podem quedar-nos a casa, perquè cadascú de nosaltres té la seua veu, té la seua vida. Ja ho deia Joan Fuster quan recomanava que «tota política que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres», i en això estem, en fer la nostra, i no esperar a que vinguen a decidir per nosaltres. Pren partit.
*Portaveu de Compromís a Borriana
