Que al canviar d’una carretera autonòmica a una comarcal no ens trobem clots sobre l’asfalt. Que una campanya de promoció turística de Peníscola estiga coordinada amb la seua equivalent de Morella. Que els practicants de tots els esports tinguen les mateixes oportunitats d’esponsorització i que aquesta no depenga dels gustos particulars o l’afinitat personal (o ideològica) del polític de torn. Que els alumnes de les escoles rurals tinguen transport gratuït, independentment del color polític dels pobles d’origen. Que les assistències sanitàries arriben de manera igualitària a tots els racons del nostre territori i estiguen planificades amb criteris d’eficiència. Que el nostre patrimoni natural estiga protegit per plans integrals i els nostres paratges no es consideren, com fins ara, compartiments estancs sense problemàtiques compartides ni interaccions entre ells. Que tots els programes d’ocupació coordinen les seues activitats i hi haja suport suficient per a joves i més grans. Que la prevenció i la resposta a les emergències per incendis siga coordinada. Que les diferents administracions deixen d’anunciar programes per lluitar contra la despoblació que no aconsegueixen massa resultats, com es pot comprovar segons avancen els anys. Que l’autobús que puge als nostres pobles tinga horaris coordinats amb els rodalies o el transport de llarga distància. Que amb una única trucada pugam conèixer totes les ajudes disponibles per a la nostra família sense ingressos. Que les nostres administracions actuen de manera coordinada per organitzar la millor volta ciclista possible o una programació cultural referent mundial. Que amb un click a una pàgina web puguem accedir a tota l’oferta de cursos de valencià. Que ens puguem estalviar impostos per la recollida de residus perquè els municipis coordinen els seus recursos de manera més eficient. Que no haguem de pagar un plus en estos impostos perquè externalitzem la seua recaptació a una empresa que, evidentment, vol beneficis. Que hi haja mecanismes coordinats contra la contaminació.

Tots estos exemples i més que se’ns podrien ocórrer, deixe la imaginació lliure al lector, es podrien resoldre amb una bona ordenació de les competències entre la Generalitat les diputacions provincials. Aquest és un tema recurrent que ja va preveure el nostre Estatut d’Autonomia però que els grans partits sempre troben excuses per ajornar el seu desenvolupament efectiu. Per ara, la porta continua oberta perquè les diputacions continuen utilitzant-se de manera partidista en benefici de qui les controla. Esta setmana el Síndic de Comptes tornava a censurar la manera en que s’havien distribuït les inversions de les Diputacions de Castelló i Alacant, destacant de nou com aquestes s’estaven assignant de manera arbitrària i beneficiant els municipis on el PP governa.

Per això torna a estranyar-nos els dubtes que el PSPV mostra en afrontar este debat d’una vegada per totes. Aspiren a controlar ells la Diputació de Castelló algun dia i, des d’allà, reproduir les mateixes dinàmiques que avui el Síndic de Greuges censura?

En un món, el que ve, en el que el repte serà estirar els recursos perquè arriben a tothom, seria bo que hi haguera una única finestra a la que adreçar-nos: la nostra (única) administració.

*Diputat de Podem a Les Corts