Quan Don Quijote va divisar els molins de vent li va dir al seu escuder, Sancho Panza, que aniria a la batalla contra ells per treure’ls la vida, pensant-se que eren gegants. Tot i que Sancho Panza va tractar de convèncer Don Quijote de que allò no eren tals gegants sinó molins, no va aconseguir aturar-lo de tan convençut que estava el seu senyor. Crec que Sancho haguera encertat si li haguera dit al Cavaller de la Trista Figura que en efecte eren gegants, però que no calia enfrontar-los.

A mi em passa que m’imagine al conjunt de votants d’unes eleccions com un únic votant gegant amb consciència col·lectiva capaç d’enviar missatges molt precisos i que, allò més intel·ligent no és enfrontar-los, sinó escoltar amb molta atenció allò que ens estan dient.

Així, m’imagine a un únic elector gegant de les municipals de València dient: «Sr. Ribó, he estat pensant-me molt si donar-li continuïtat. Ha anat molt justet, però la vostra aposta era arriscada: us mereixeu repetir». En canvi a Madrid la cosa haurà anat més o menys així: «Sra Carmena, la gestió se vos ha menjat i tot allò que anaveu a mamprendre no ha arribat. A més, assemblar-se massa als que hi havia només serveix per a què tornen. Hágase».

SUPOSE que estareu esperant que em mulle amb els contextos que ens queden més aprop, allà va. El gegant de Castelló, que per sort de la nostra mitologia té nom i es diu Tombatossals, haurà dit: «Sra Marco, ha conduit bé l’Acord del Grau i ací li done més suport que el que tenia. Ara bé, vull que seguisca el full de ruta i complete el camí amb els seus socis en l’acord». I així crec que ha de fer Amparo Marco, escoltar al nostre Tombatossals pel bé d’aquesta terra que coneix tan bé. En les eleccions autonòmiques de fa un mes, una geganta a qui podríem anomenar Penyagolosa, es va pronunciar en termes similars i és per això que ja estem asseguts a taula tractant d’estendre l’exitosa fórmula del Botànic una legislatura més. Una cosa que encara no havia dit és que aquestes criatures gegantines no volen que se’ls enrede amb els veredictes d’altres gegants, són molt independents. Així que el que diu Tombatossals per a Castelló no importa ni el més mínim a Penyagolosa.

«QUE a Podemos algun d’estos gegants no els ha parlat prou clar?», estareu pensant. Doncs sí, teniu raó. Per sort i per bon fer, he estat immers en dos contextos, el local de Castelló i el de les eleccions autonòmiques on, comparativament, millor hem resistit la baixada generalitzada de Podemos a nivel general. Almenys en tots dos contextos conservem, junt a la gent que ens a acompanyat a les candidatures, certa capacitat d’influència en la futura legislatura. Jo crec que el gegant li haurà dit a Podemos quelcom paregut a: «Mireu, vau aportar un impuls d’aire fresc a la política però les vostres lluites caïnites en públic ja cansen. Heu estat forts allà on heu sigut capaços de posar-vos d’acord amb més gent. Allà on no ho heu fet, ja no sou confiables».

I això haurem de fer, escoltar al gegant i preguntar-nos si serem capaços de repensar-nos i traslladar allí fora que som útils. Els gegants parlen, però també escolten.

*Diputat de Podem a Les Corts