Supose que vostés recorden que no fa tants anys, als balcons de la Diputació de Castelló, lluïen dos pancartes amb el lema Agua para todos . Aquesta màxima amagava la reivindicació de la realització del transvasament de l’Ebre, un projecte d’aquells faraònics, però que, a sobre, suposava malbaratar els diners públics, no era eficient i era una salvatjada mediambiental que afectava el Delta de l’Ebre, tota la nostra costa i els sectors pesquers del nord de Castelló.
Una nit, algú va escriure Y whisky per a Fabra baix d’aquelles pancartes. En aquella època en què no hi havia xarxes socials, aquell acte vandàlic es va convertir en un dels troleos més significatius de l’era de l’expresident. Amb només cinc paraules van fer que l’eslògan perguera valor i que la credibilitat del líder popular quedara per terra. Amb el temps, les polítiques insostenibles de transvasaments es van tancar, però no es van solucionar el dèficit hídrics de les nostres comarques. Les llargues temporades de sequera que el canvi climàtic està agreujant ens ha portat a l’ús de cisternes d’aigua en determinats moments, per a abastir als nostres pobles.
No sé si ho saben, però la Diputació té l’obligació legal d’assumir l’abastiment si un municipi no pot fer-se’n càrrec. Per això vam activar les ajudes hídriques, orientades a reduer les fuites d’aigua i la despesa als ajuntaments que necessiten cisternes, però que no donen solució a un problema que, per cert, afecta principalment els pobles d’interior i incrementa la bretxa geogràfica pel que fa a la qualitat dels serveis.
Per a fer front aquest problema naix el Pla Director de l’Aigua de la Província de Castelló, el qual vam aprovar per unanimitat el passat ple de la Diputació. Un pla ambiciós i que perdurarà més enllà d’aquesta corporació i aquesta legislatura perquè mire al futur. No és una solució immediata. Vindran sequeres, necessitarem cisternes, però que, a poc a poc, a mesura que s’implemente el pla, solucionarà els problemes hídrics dels pobles.
Aprofitem els recursos dels nostres aqüífers més profunds i les dessaladores que encara no estan a ple rendiment. Promovem la col·laboració entre els municipis, teixim xarxa d’abastiment i caminem cap a un model de governança solidari. Garantim, a la fi, l’abastiment d’aigua als nostres pobles, fins i tot, en èpoques de sequera extrema i persistent.
Evidentment, açò no es pot fer en un dia i tampoc no podem fer-ho només amb els recursos de la Diputació. Per això el suport de la consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà , ha sigut cabdal. Ara, buscarem el suport del govern de l’Estat per incloure el Pla Director dins del Pla Hidrològic Nacional. Que hi hagen pobles que hagen de recórrer a les cisternes i que paguen fins a trenta vegades més per un metre cúbic d’aigua que un municipi de la costa, és un greuge comparatiu que no podem tolerar.
I, per cert, si en aquest article esperaven que parlare de corrupció, ho sent molt, però tenim tants reptes i projectes de futur com per a no dedicar temps a eixos que només s’han dedicat a pensar en ells mateixos. H
*Diputat de Sostenibilitat
