A tots els que hem tingut la sort de tractar-lo, Alfred Ayza Roca ens ha deixat el do inesborrable de la seua integritat, el seu afecte i la seua amistat. Era, sobretot, un bon home, una persona excel lent. Tenia un car cter extravertit i optimista. S´enfrontava a la vida com si no haguera de suportar l´amena§a permanent d´una malaltia greu, sobre la qual, de fet, exercia un control tena§. Perqu¨ Alfred es guanyava la superviv¨ncia cada dia. El seu ¨xit consistia a fer una vida corrent, sense deixar d´anar a l´oficina o a les sessions de l´Acad¨mia amb una normalitat exemplar. Tenia la discreció com a norma i era tan considerat amb els altres, que ni en els moments més pesats es permetia la debilitat de referir-se al seu complicat estat de salut. Pel contrari, irradiava bon humor, tenia amanida sempre una broma i, en el moment més imprevist, li agradava sorprendre´ns amb una humorada ocurrent.

D´orientació ecl¨ctica, Alfred Ayza havia rebut una s²lida formació humanística durant els estudis universitaris gr cies al magisteri d´un conjunt de professors que van fer ¨poca, com Joan Regl , Miquel Tarradell, Emili Giralt, Francesc Carreres Calatayud i Miquel Dol§. Per² sobretot va ser alumne destacat i amic personal de Manuel Sanchis Guarner, amb qui, a pesar dels anys de difer¨ncia, havia intimat durant els Cursos d´estiu per a estrangers que se celebraven al seu poble natal, i Sanchis li va dirigir i prologar l´estudi El món mariner de Peníscola. El dia que va morir, Alfred havia sigut una de les últimes persones en tractar-lo. Sense dubte, les principals orientacions lingüístiques d´Ayza es devien sobretot a la influ¨ncia i al magisteri de l´eminent fil²leg valenci .

Catedr tic d´anglés, Ayza coneixia a la perfecció el francés, l´espanyol i el valenci . Era noble, perspica§ i ordenat. Al llarg de la vida professional, estes cualitats li van valdre la confian§a dels superiors, el respecte dels col laboradors i l´admiració dels alumnes, tant en la seua etapa com a rector de la universitat laboral de Xest, com en la Conselleria de Cultura i Educació i, més recentment, en l´Acad¨mia Valenciana de la Llengua, institució de la que era secretari. Amb la seua habilitat per aglutinar discrep ncies, en la conselleria va saber envoltar-se d´un equip de professionals, el treball dels quals va posar a disposició de l´Acad¨mia. Entre estes institucions feia de pont perfecte.

Era dialogant i obert, per² també una persona escrupulosa i recta. All² que no veia clar, no ho acceptava amb facilitat i plantejava obertament el seu punt de vista i les seues retic¨ncies. Esta actitud no provocava l´objecció dels altres sinó, pel contrari, l´admiració i el reconeixement cap a la seua persona, carregada de dignitat. La mateixa dignitat amb qu¨ inqüestionablement s´havia mantingut sempre lleial al valenci . Peniscl a ultran§a, posseïa el sentit comú propi de la saviesa popular. L´amor a la seua terra i, per extensió, a tota la societat valenciana, el va menar a publicar determinats treballs d´investigació i de divulgació molt precisos.

Peníscola, on ha volgut descansar, era per a ell un referent s²lid i inamovible, el paisatge de la seua vida. A Peníscola no només atresorava els records de la infantesa, sinó també les aventures de la joventut i les obres de la maduresa. Home casol i poc inclinat a la vida pública, encara va arribar a temps de jugar amb un nét al que familiarment li agradava anomenar amb el mateix apel latiu amorós de "Manxairet" amb qu¨ ell, fill orgullós del ferrer del poble, es complaïa en ser conegut entre els seus. Ha tingut la satisfacció, a més, que un segon nét perpetue el seu nom.

A pesar de la curta hist²ria de la institució, en l´Acad¨mia Valenciana de la Llengua sempre se´l recordar pel seu bon cor i per ser un dels acad¨mics que més ha contribuït a conciliar els punts de vista dels diferents col legues. Alfred, tenint en compte la correcció més absoluta, s´ha esfor§at per caracteritzar un model de llengua dúctil, c²mode i tolerant, que siga útil i adequat per als valencians del segle XXI. Si d´alguna manera els fills solen perpetuar l´ofici dels pares, ell, fent de ferrer, amb l´amor de qui coneix i estima la mat¨ria, en l´Acad¨mia ha contribuït a modelar les nostres paraules.

Acad¨mia Valenciana de la Llengua